L'amor.

L'amor es un sentiment dificil d'explicar però fàcil de sentir. Es un desig, un anhel, una vida, una realitat...
És allò mes preciat que a la teva vida pot arribar. És voler, adorar, i en ocasions sofrir.
L' amor és el més meravellós que s'ha creat; experimentar-lo és néixer, és viure, és creure, és sentir una força superior que t'impulsa, et motiva, et dóna l'alegria per a seguir, és tendresa inmensurable, és lliurar-te sense condicions ni reserves, no és un somni ni una fantasia, és una realitat.
Estimar és acceptar, reconèixer errors, perdonar,donar-ho tot .
La paraula amor te una interminable llista de qualitats, però sens dubte, estimar és viure. L'amor no respecta fronteres, s'ensenyoreix de tot, de la consciència i fins a de la teva forma de perdre la raó, estimar és compartir, estimar és una immensitat, és felicitat que en ocasions dibuixa sofriment, estimar és alegrar-se de la seva existència, estimar és llibertat.
La paraula estimar, és la major expressió d'afecte que pots oferir, és el més difícil d'explicar i de demostrar.
Com concepte abstracte, l'amor es considera normalment un sentiment profund i inefable de preocupació afectuosa per altra persona, animal o cosa.
Sents una alegria incalculable, es com la llum que il·lumina la teva foscor, la força que dóna a la teva ànima el poder de continuar.
Innombrables ocasions són les quals acostumem utilitzar aquesta paraula sense ni tan sols estar segurs del que en la seva totalitat és, interpretant-lo encara així com un sentiment o potser com un valor, però malgrat tot això dic, estimar és viure.
La concepció de l'amor abasta una gran quantitat de sentiments diferents, des del desig pasional i d'intimitat de l'amor romàntic fins a la proximitat emocional asexual de l'amor familiar i l'amor platònic, i fins a la profunda unitat de la devoció de l'amor religiós.
Hi ha una teoria (La teoria triangular de l'amor) que classifica l'amor en les relacions interpersonals en tres escales diferents: intimitat, passió i compromís.
-Intimitat representa la comunicació oberta,la confiança en la parella, la comprensió i la felicitats d'estar junts.
-El component passional inclou la passió sexual, la satisfacció de l'autoestima i la capacitat de relacionar-se.
-I, finalment, el compromís es divideix en dos: a curt termini que és el reconeixer que s'estima a una persona, i a llarg termini que és la determinació de mantenir aquest amor.
Segons aquesta teoria, qualsevol amor pot ser explicat com una combinació d'aquests tres elements. Les relacions basades només en un d'ells tenen menys possibilitats de perdurar que les basades en dos o més.
Algunes vegades és difícil diferenciar entre el desig sexual i l'amor ja que ambdós poden ser apassionats, ho consumeixen a un o una i canvien en la seva intensitat. El que determina la diferència entre ambdós és el sentiment que subjeu a l'experiència.