COMENTARI D'OPINIÓ
Avui en dia la televisió es un medi que te moltíssima infuència sobre la societat, i encara que siga un be d'oci, emprat per a divertir-se, veure pel·lícules,programes... la televisió té tant de pes sobre els adolescents, que pot arribar fins i tot a canviar la conducta d'aquestos. Això es causa de certs programes o series televisives que interpreten la realitat d'una manera incorrecta i on pareix que qualsevol persona pot viure bé i triomfar sense fer res,sense moure un dit la qual cosa no es certa. Però a part d' eixos programes que corrompeixen la motivació cap a l'estudi, hi han d'altres que fomenten la violència entre altres coses.
Pense que tenim que ser concients d'allò que es la vida real i no hem de deixar-nos influir per cap mena de programes que poden manipular certes personalitats. Hem de poder distingir allò que només es ficció d'allo merament real i actuar conforme som, no com la televisió entre altres medis ens incita a ser.
sábado, 19 de junio de 2010
viernes, 21 de mayo de 2010
ELS CINC PUNTS PER A SER UN BON ESTUDIANT
Per anar a l'institut i ser bons estudiants, tots hem de cumplir unes pautes tant de comportament com de vestiment i així evitar tant conflictes alumnes- professors com situacions caotiques. Per tant, les cinc pautes que hem se seguir son les següents:
Primerament fem referència a la puntualitat ja que no només arribar a l'hora reflecteix interés i bona impressió als professors sinò que a més quan la classe ja ha començat i algú es retrasa, al entrar tothom es despista i es perd el fil.
En segon lloc ens referirem al vestuari. Es obvi, que cadascún té un estil diferent, però això pot suposar un problema a l'hora de donar una impressió. No es tracta de que la gent et jutge per dur uns pantalons curts de marca, o una samarreta del Mago de Oz per exemple, sinò em referisc cara als professors. Ja que ells vesteixen adequadament d'acord amb el seu treball, els alumnes deurien fer el mateix; l'institut no es un lloc on es vaja a exivir-se, i la gent que ho fa no té respecte per cap dels seus companys ni professors.
El tercer punt al que fem referència es el comortament en l'aula. No totes les assignatures ens agraden, inclús hi ha moltes en les que ens aborrim ja siga per la forma d'explicar del professor o perque no ens agrada i punt; però per a que es mantinga un clima més o menys adequat on tot el mòn estiga atenent i puga enterar-se, un ha de saver comportar-se: alçar la mà quan vullga el torn de paraula, demanar permís si vol anar al bany, no masticar xiclet, no interrompre als companys ni al professor... d'aquesta manera l'ambient de l'aula serà l'adequat.
El quart punt tracta del fi de les classes. Quan toca la sirena que informa del final de l'hora, la gent recull ràpidament i se'n va als pasadissos i a la cantina sense importar-li que potser la professora volia dir algo al finalitzar l'hora .També els duu sense compte a certs estudiants arribar a la classe següent tard, que potser s'entén perque entre assignatura i assignatura tens gaires cinc minuts, però es el que hi ha, es l'horari i s'ha de respectar.
El cinqué i últim punt es la prohibició d'aparells electrònics. En cap centre educatiu esta permés portar qualsevol classe de mòvil, mp3, discman,càmara de fotos... ja que no sols t'arrisques a que els professors t'els confisquen, sinò a que els pots perdre o te'ls poden robar; a més que si vas a l'institut es per a aprendre no per a fer fotos, escoltar música... I si fas això i realment t'interessen els estudis, a part de que et distrauràs, es una de les més faltes d'educació que qualsevol pot comèter.
Per tant, si es vol ser un bon estudiant i un bon exemple per als companys , aquests cinc punts els has de tindre molt clars. Evitaràs ser castigat, amonestat, anar tan agobiat als exàmens...
Primerament fem referència a la puntualitat ja que no només arribar a l'hora reflecteix interés i bona impressió als professors sinò que a més quan la classe ja ha començat i algú es retrasa, al entrar tothom es despista i es perd el fil.
En segon lloc ens referirem al vestuari. Es obvi, que cadascún té un estil diferent, però això pot suposar un problema a l'hora de donar una impressió. No es tracta de que la gent et jutge per dur uns pantalons curts de marca, o una samarreta del Mago de Oz per exemple, sinò em referisc cara als professors. Ja que ells vesteixen adequadament d'acord amb el seu treball, els alumnes deurien fer el mateix; l'institut no es un lloc on es vaja a exivir-se, i la gent que ho fa no té respecte per cap dels seus companys ni professors.
El tercer punt al que fem referència es el comortament en l'aula. No totes les assignatures ens agraden, inclús hi ha moltes en les que ens aborrim ja siga per la forma d'explicar del professor o perque no ens agrada i punt; però per a que es mantinga un clima més o menys adequat on tot el mòn estiga atenent i puga enterar-se, un ha de saver comportar-se: alçar la mà quan vullga el torn de paraula, demanar permís si vol anar al bany, no masticar xiclet, no interrompre als companys ni al professor... d'aquesta manera l'ambient de l'aula serà l'adequat.
El quart punt tracta del fi de les classes. Quan toca la sirena que informa del final de l'hora, la gent recull ràpidament i se'n va als pasadissos i a la cantina sense importar-li que potser la professora volia dir algo al finalitzar l'hora .També els duu sense compte a certs estudiants arribar a la classe següent tard, que potser s'entén perque entre assignatura i assignatura tens gaires cinc minuts, però es el que hi ha, es l'horari i s'ha de respectar.
El cinqué i últim punt es la prohibició d'aparells electrònics. En cap centre educatiu esta permés portar qualsevol classe de mòvil, mp3, discman,càmara de fotos... ja que no sols t'arrisques a que els professors t'els confisquen, sinò a que els pots perdre o te'ls poden robar; a més que si vas a l'institut es per a aprendre no per a fer fotos, escoltar música... I si fas això i realment t'interessen els estudis, a part de que et distrauràs, es una de les més faltes d'educació que qualsevol pot comèter.
Per tant, si es vol ser un bon estudiant i un bon exemple per als companys , aquests cinc punts els has de tindre molt clars. Evitaràs ser castigat, amonestat, anar tan agobiat als exàmens...
jueves, 29 de abril de 2010
Excursió a València
La setmana passada, els alumnes de primer de batxillerat vam anar a València per a vore l'universitat respectiva dependent de la carrera que desitgem cadscun. Jo vull estudiar dos: psicologia i ciencies polítiques; i volia informar-me obviament d'ambdues, però no era possible, havia de triar i finalment em vaig decantar per dret.
Noemí vol ser adbocada, aixina que mà a mà ens endinsarem en la facultat que ens van dir. Van dur-nos a una sala grandíssima on en total seriem unes dos centes persones. Allí vam esperar el decà que finalment ens va explicar resumidament a que ens enfrontavem, es a dir, en que consistix la carrera. Va anomenar també les instal·lacions, les assignatures.. pero vaja, que molt breument; de seguida va donar pas a una senyora( he dedir que no em va quedar clar si era la decana, subdecana o una espècie de governanta per davall del decà. Em vaig fer un lio!). Aquesta dona ens va explicar més clarament tot allò que fa referència a la carrera de dret. Va comentar-nos els horaris, el ritme de les classes, on jo em vaig quedar al·lucinada perque va dir que actualment per a fer les classes més amenes es complementen la teoria i la pràctica, però... pràctica de què? no vaig trobar cap matèria d'estudiar que es poguès dur a la pràctica, però en fi.
També va parlar-nos dels dobles graus dels quals disposen, entre un d'ells està el de dret i ciencies polítiques, aquest era el que m'interessava. Com ja sabem, ara els anys per a treure la licenciatura son a excepció del de medicina i crec que cap més de quatre anys, després ja estàn els masters i doctorats, però això es un altre tema. El cas, es que aquests dobles graus son de cinc anys, perque encara que siguen dos carreres, moltes assignatures es complementen. Vaig reflexionar sobre això i si estudie en València, fare aquest doble grau, sinò aniré a Madrid, allí estan dret, ciencies polítiques i lade i són també cinc anys,però les tres. Em pense que esta super bé! I si tot m'ix bé, quan acabe amb el grau faré l'altra carrera. M'encantaria ser psicòloga. Tot allò que envolta aquest tema em fascina per això pense, que per molt que haje estudiat fins aleshores les ganes de treure'm aquest titol no s'aniran.
Tornant a l'excursió; una vegada acabada la xerrada, vam anar a un esmorzar gratuit que ens van oferir i on ens donaren un entrepà amb llonganisses i pataques fregides i un refresc. Després, sobre les once del matí ens van dividir en dos grups i una xica molt simpàtica ens va ensenyar primerament el holl per dir-ho d'alguna manera, allí i havia un llòc on alguns professors penjen les notes. Ens va dir que altres les penjen en la página d'internet de l'universitat i altres en la porta del despatx. Més tard ens vam dirigir cap a la sala d'orninadors,mare si hi havien! I a continuació vam anar a una saleta, on ens vam possar un judici de veritat. Es veia clarament com anava, tot seguia un ordre i anava per parts. Sincerament no m'ho esperava així, però esta clar, que en la tele les coses son més subrealistes i moltes vegades tenim un concepte d'algo que esta equivocat, com va ser el meu cas. Em va fer gràcia que cada vegada que deien els noms dels acusats, llevaven el volum, ni que els anarem a buscat en internet! El judici anava per un assumpte de drogues on suposadament estaven implicats dos homes i on finalment van ser condemnatsa deu anys de presó més una multa de molt diners.
Ara, ens dirigiem cap a les instl·lacions esportives, eren una pssada! i havia fins a una pista de volley amb sorra i hi havien sales on es practicava hip-hop, yudo.. mil coses. Dos homes ens van dir que ens farien una demostració però al final es van avergonyir o algo i no ho feren, jajaj, haguès estat xulo! Després vam veure l'enorme biblioteca,i un home que ens va explicar més o menys les seccions i com s'organitzaven els llibres ens va dir també que hi havien més d'un milió de llibres en total, em pense que m'ho vaig entendre bé, a més miraves cap a dalt i veies estanteries plenes i més plenes, era una passada! En acabada aquesta visita, ja ens van donar via lliure i Noemí i jo ens vam dirigir on hi havia un grandíssim lloc de concentració de persones. Al pareixer hi ha un grup diguem oficial de l'universitat, i va escomençar a cantar. Em va encantar! Van fer un sorteig de dos portàtils però desafortunadament cap de les dos vam ser les guanyadores.
Una vegada reunides en tots els companys que també hi eren als Tarongers, ens vam adonar que haviem tingut més sort que ningú! A cap dels altres, fós la carrera que fós la que haguès anat a veure, ningú els va donar un tiquet per esmorzar ni per a participar en un sorteig, inclús molts al parèixer s van aborrir, i es van escapar de la visita per anar-se'n pel seu propi compte pels voltants de l'uni.
Quan tota la gent va acabar del seu passeig i xerrada pel campus respectiu,ens vam tornar cap a Castelló. En el bus tots comentavem com ens havia anat, inclús alguns havien vist morts! La veritat, m'ho vaig passar bé, va ser com dir-ho...un día diferent!
Noemí vol ser adbocada, aixina que mà a mà ens endinsarem en la facultat que ens van dir. Van dur-nos a una sala grandíssima on en total seriem unes dos centes persones. Allí vam esperar el decà que finalment ens va explicar resumidament a que ens enfrontavem, es a dir, en que consistix la carrera. Va anomenar també les instal·lacions, les assignatures.. pero vaja, que molt breument; de seguida va donar pas a una senyora( he dedir que no em va quedar clar si era la decana, subdecana o una espècie de governanta per davall del decà. Em vaig fer un lio!). Aquesta dona ens va explicar més clarament tot allò que fa referència a la carrera de dret. Va comentar-nos els horaris, el ritme de les classes, on jo em vaig quedar al·lucinada perque va dir que actualment per a fer les classes més amenes es complementen la teoria i la pràctica, però... pràctica de què? no vaig trobar cap matèria d'estudiar que es poguès dur a la pràctica, però en fi.
També va parlar-nos dels dobles graus dels quals disposen, entre un d'ells està el de dret i ciencies polítiques, aquest era el que m'interessava. Com ja sabem, ara els anys per a treure la licenciatura son a excepció del de medicina i crec que cap més de quatre anys, després ja estàn els masters i doctorats, però això es un altre tema. El cas, es que aquests dobles graus son de cinc anys, perque encara que siguen dos carreres, moltes assignatures es complementen. Vaig reflexionar sobre això i si estudie en València, fare aquest doble grau, sinò aniré a Madrid, allí estan dret, ciencies polítiques i lade i són també cinc anys,però les tres. Em pense que esta super bé! I si tot m'ix bé, quan acabe amb el grau faré l'altra carrera. M'encantaria ser psicòloga. Tot allò que envolta aquest tema em fascina per això pense, que per molt que haje estudiat fins aleshores les ganes de treure'm aquest titol no s'aniran.
Tornant a l'excursió; una vegada acabada la xerrada, vam anar a un esmorzar gratuit que ens van oferir i on ens donaren un entrepà amb llonganisses i pataques fregides i un refresc. Després, sobre les once del matí ens van dividir en dos grups i una xica molt simpàtica ens va ensenyar primerament el holl per dir-ho d'alguna manera, allí i havia un llòc on alguns professors penjen les notes. Ens va dir que altres les penjen en la página d'internet de l'universitat i altres en la porta del despatx. Més tard ens vam dirigir cap a la sala d'orninadors,mare si hi havien! I a continuació vam anar a una saleta, on ens vam possar un judici de veritat. Es veia clarament com anava, tot seguia un ordre i anava per parts. Sincerament no m'ho esperava així, però esta clar, que en la tele les coses son més subrealistes i moltes vegades tenim un concepte d'algo que esta equivocat, com va ser el meu cas. Em va fer gràcia que cada vegada que deien els noms dels acusats, llevaven el volum, ni que els anarem a buscat en internet! El judici anava per un assumpte de drogues on suposadament estaven implicats dos homes i on finalment van ser condemnatsa deu anys de presó més una multa de molt diners.
Ara, ens dirigiem cap a les instl·lacions esportives, eren una pssada! i havia fins a una pista de volley amb sorra i hi havien sales on es practicava hip-hop, yudo.. mil coses. Dos homes ens van dir que ens farien una demostració però al final es van avergonyir o algo i no ho feren, jajaj, haguès estat xulo! Després vam veure l'enorme biblioteca,i un home que ens va explicar més o menys les seccions i com s'organitzaven els llibres ens va dir també que hi havien més d'un milió de llibres en total, em pense que m'ho vaig entendre bé, a més miraves cap a dalt i veies estanteries plenes i més plenes, era una passada! En acabada aquesta visita, ja ens van donar via lliure i Noemí i jo ens vam dirigir on hi havia un grandíssim lloc de concentració de persones. Al pareixer hi ha un grup diguem oficial de l'universitat, i va escomençar a cantar. Em va encantar! Van fer un sorteig de dos portàtils però desafortunadament cap de les dos vam ser les guanyadores.
Una vegada reunides en tots els companys que també hi eren als Tarongers, ens vam adonar que haviem tingut més sort que ningú! A cap dels altres, fós la carrera que fós la que haguès anat a veure, ningú els va donar un tiquet per esmorzar ni per a participar en un sorteig, inclús molts al parèixer s van aborrir, i es van escapar de la visita per anar-se'n pel seu propi compte pels voltants de l'uni.
Quan tota la gent va acabar del seu passeig i xerrada pel campus respectiu,ens vam tornar cap a Castelló. En el bus tots comentavem com ens havia anat, inclús alguns havien vist morts! La veritat, m'ho vaig passar bé, va ser com dir-ho...un día diferent!
miércoles, 24 de marzo de 2010
viernes, 19 de marzo de 2010
Reflexió sobre els germans
M'agradaria parlar d'aquest tema perquè pense que és interessant degut que encara que cada persona i família és un mòn, a excepció d' aquells que són fills únics, tots hem passat per els mateixes fases i em tingut els mateixos sentiments cap als nostres germans i germanes.
Es normal que quan en una casa hagin més d'un nen o nena, sorgisquen problemes com la rivalitat entre germans. Baix el meu punt de vista, els més xicotets solen ser sempre el centre d'atenció, aquells als quals la família sol mimar més i damunt ja tenen el camí fet,es dir, per exemple el meu germà té dos anys i quatre mesos menys que jo i té quasi la mateixa llibertat que tinc jo tenint disset anys, de la qual cosa jo a la seua edat no disposava ja que tenia un horari d'entrada i d'eixida.
No se si això es deu a que es xic,pero encara aixina,no em pareix gens correcte ni just.
Supose que els germans petits de vegades tenen la impressió que els seus germans majors poden fer tot el que volen però realment no es així. Els ha costat molt arribar on son,al menys a mi. He sigut jo la que ha tingut que imposarse per a que l'hora de tornada fora més tard, la que ha tingut que revelar-se quan la paga em resultava insuficient... i aquestes son coses per les quals,el nan no haurà de passar.
Els germans solen prendre's coses prestades entre si, i no sempre les retornen en les millors condicions i potser per això sorgeixen disputes o enfrentaments. En eixos moments sents ràbia,impotència,inclús vols pegar-li. Però a l'hora de la veritat, estic segura que tots donariem la vida pel nostre germà o germana. Ell/ella a part de que es sang de la teua sang, es l'única persona que ha conviscut amb tu tant temps. Encara que sembli que no, et coneix molt bé perquè t'ha vist passar per moltes situacions i moments tant bons com dolents. El créixer al costat d'ell/ella, pesi no tenir una bona relació, a la llarga anirà millorant,ho dic per experiència.Òbviament que sempre habra excepcions i encara que sorgeixin disputes saber que comptes amb algú que et comprèn de la manera que ningú ho fa s'agraïx i et reconforta.
Ara començe a dornar-me que el temps passa molt ràpid i quan menys ho espere ja m'hauré anat de casa. La relació entre el nan i jo canviara, no sé si aquest fet ens fara unir-nos més perque ens adonarem que tant ell per a mi com jo per a ell som imprescindibles en la vida de cadascun ; o al trencar el llaç que tant ens unia,és a dir, els pares,la casa.. i a l'haver-se trencat,ens hara distanciar-nos. AL pensar això em poso trista i tinc por ;per això cal intentar conviure de la millor manera possible evitant les discursiones i aprofitant el temps al costat d'ell/ella al màxim,perquè en la vida tot el món s'acaba separant i prenent camins diferents. Encara que us uneixi la sang mai sera el mateix i és per això que almenys cal intentar quedar-se amb tots els records possibles d'aquesta estapa de la teva vida,a ser possibles bons,clar aquesta.
jueves, 18 de marzo de 2010
Cròniques de 4t d'ESO
Durant l'estiu vaig creure que em vindria bé canviar d'institut. Necessitava un canvi en la meua vida, de gent,de professors,d'ambient... Vaig intentar entrar en Carmelites però acabí en el Caminàs.
No vaig poder dormir pensant en el primer dia de classe. Estava nerviosissima; pensava en totes les persones noves timides com jo que havien entrat en el Politècnic i com ho van haver de passar fins adaptar-se i fer-se en la gent. Sempre amb por de parlar per si allò que deies no era adeqüat, i només esperaves a que algú se t'apropara per iniciar una amistat en tú. Jo per sort, encara coneixia a Paula i a Cristian, però no em va tocar en classe de cap dels dos.
Recorde que vaig entrar a classe en Noemí i en Cristina, ja que en les lliestes Paula va vore que elles si anaven amb mi a la mateixa aula i me les va presentar.
Estava super incómoda, em sentia sola, desprotegida, vulnerable en un mòn per a mi tan desconegut! Fins al segon mes caminava perduda per l'institut, els pasadissos, les classes... tot em pareixia igual!
En el pati anava en Paula i Anna, però elles al tindre nuvi no estaven massa pendients de mi i a més jo em sentia com una càrrega per a elles. Em sentia tan apartada de tothom... A més els meus companys d' aula , a excepció de dos o tres no tenies massa interés en parlar-me. He de dir que encara que avui en dia em duc bé en ella, Aloma me va agarrar manía i em feia sempre alguna putada la qual cosa després de la Magdalena va deixar de fer perquè vam escomeçar a parlar i la concepte que tenia de mi va canviar.
La Magdalena d'aquest any va ser una passada per a mi. M'ho vaig passar genial!
Recorde el dia de pujar a l'ermita, sense haver dormit gens eixa nit, els meus amics i jo vam tindre el valor d'anar-hi. Pel camí vam conèixer a molta gent, millor dit, a molts "borratxos" que anaven d'un costat a un altre i es paraven a parlar amb tot el mòn. Damunt a la baixada va ploure i ens vam xopar.
El quart dia,crec recordar va ser quan vaig conèixer tres de les meues actuals amigues : Lucia, Nerea i Gemma. Nerea estava amb Miquel, amic del nuvi d'una amiga i per això vaig entrar en contacte amb elles. Tinc tants records d'eixa setmana amb elles que mai acabaria! Però sense subte em quede amb l' últim dissabte, que era el meu cumple i vam anar al concert de La Oreja de Van Gogh. He de dir que anavem una mica begudes,però acò no va suposar cap problema per a Nerea. Amb el so d'una de les cançons de la banda nomenada, va improvisar una lletra on em deia tot el que havia suposat conèixer-me i on em desitjava un feliç aniversari. No imagineu com em va sorprendre aquesta nena,mai ho oblidaré!
Després d'aquestes festes tot va millorar, ja estava pràcticament integrada i havia fet amistat en persones com Dani, Helenita, Pablo, Óscar...
En la primera evaluació em va caure només valencià però ni en la segona ni en la tercera em va caure cap. També vaig recobrar l'amistat en algunes amigues meues de la infancia com Carla o Clara.
Destacaré l'excursió que vam fer amb llatí a Sagunt. Vam anar a l'amfiteatre per veure una obreta i va estar molt xula. Em vaig riure molt, sobretot quan va eixir una xica molt ampla i molt gran i va escomençar a ballar, donava pena ho jure! xD
Arribat juny ens donaren les notes. I degut als meus bons resultats els meus pares em van enviar tres setmanes a Anglaterra. Va ser la millor experiència que he tingut mai!
El primer dia em sentia impotent perquè parlaven molt ràpid i no m'enterava de res. La meua típica frase era : More slowly please, que significa més espali per favor.
Passats els dies la meua impotència s'anava convertint en fluidesa per a parlar i relacionar-me amb la gent. Jo vaig anar amb un petit grup de Castelló encara que en aquests només estava en l'escola, per a dinar i en les activitats i excursions que realitzavem. Després cadascún s'anava a la seua casa amb la seua familia. No imagineu la sort que vaig tindre en Eastbourn ( així s'anomenava el poble en el que vaig estar). Vivia en una casa enorme, plena d'altres extranjers com jo. Hi erem uns quinze en total i encara sobrava lloc. El pare era policia i la mare empresaria o algo paregut, sincerament no me vaig enterar molt. Tenien dos fills, encara que només m'enrecorde de com es deia la nena, Frya.
Allí, compartia habitació amb una francesa, Juliette. Els meus moments amb ella per a mi han sigut pràcticament el millor d'aquest viatge. Li vaig agafar tant de carinyo! També a Easer, un de Dubai , a Jeverton, Enrrique i Gilhiermo, uns brasilers; i sobretot a tres italianes Francesca, Anna y Meri.
L'únic que vaig odiar d'allí van ser les gavines. Quin per cul em donaven! Fora nit o dia, elles erre que erre,era insuportable ! Després el temps altre que va donar per sac, no em puc queixar perque en tres setmanes que vaig estar només cinc o dis dies va fer mal temps encara que el fred pràcticament estava sempre present.
Durant la meua estància allí nonomés he après a parlar millor anglés,sino que he conegut altres cultures, he après a ser més independent i he arribat a trobar-me a mi mateixa.
De totes les ciutats que he visitat, em quede amb Londres. Mai he vist junta tanta hermosura, el backingham palace, el big bang... va ser una passada!
Aquest estiu espere tornar de nou, perquè com he dit abans ha sigut la millor experiència que he tingut mai.
De tornada a Espanya, torní també la rutina.
Pels matins platja i piscina, per les vesprades o bé anavem a casa d'alguna de nosatres a veure una pel·licula, una sèrie... ja que feia massa calor. Més tard baixavem a la platja de nou i depenent de les ganes jugàvem a voley o feiem partis de tenis, de futbòl o de padel. Ja per les nits, variavem més. A més al nostre grup es van incorporar do xics més: Alexis i Moises,amb els quals hem passat grans estones.
Els dissabtes anàvem als xiringuitos que són a la vora de la mar a excepció de dos que vaig estar en Saragossa. En especial recorde un on ens trobabem en el Buda i va escomençar a ploure però super exagerat. La gent corrents d'un costat a un altre,uns es van caure degut a que el terra relliscava... va ser un caos! i a una amiga meua, Laura, damunt se li va mullar la càmera de fotos i es va trencar,com es obvi. Vam estar corrents des d'els xiringuitos fins a l'apartament, total ja estàvem mullades però van ser quinze llargs minutets... Ma mare en vore'm arribar amb Nerea, que es quedava adormir a ma casa es va escandalitzar d'una menra...va ser graciós. xD
La veritat es que m'ho he passat bastant bé encara que el 5 de setembre va morir el meu avi de Saragossa la qual cosa em va dur a estar bastant de temps deprimida. El volie tant...
Com a noticia internacional destaque "la crisis" ja que aquest any va haver un augment elevadíssim de persones en atur. La construcció es va desplomar i persones com mon pare, encara tenint un bon lloc de treball van ser acomiadades i van haver d' abandonar aquest sector. Aquesta crisis va suposar un gran canvi en l'economia de moltissims païssos. Avui en dia encara estem dins d'ella però s'estan intentant establir noves mesures per a eixir d'ella el més prompte possible i tornar tot a la normalitat front a aquest caos.
martes, 16 de marzo de 2010
Cròniques de 3r de ESO
Com sempre, el primer dia de classe va ser el més especial. A mi, aquest any em van separar dels de sempre, però sincerament pensava que em vindria bé ja que les coses en les meues amigues de sempre seguien igual i estava farta de males cares i comentaris absurds.
Una vegada vam estar en classe, ens van seure per ordre de llista. Jo no coneixia a ningú, només de vista, a excepció de dues persones: Laura, antiga companya meua de prescolar durant tres anys i Pere, company de prescolar, de primaria i dels dos anys a l'institut.
Durant el període de setembre a Nadal no tinc massa records, però si recorde que Aida, companya meua de taula cada dia s'anava convertint en una persona més propera a mi, al igual que Andrea i Marc.
Tambe em vaig a puntar a l'equip de basquet de l'institut encara que no negaré que en part va ser per Pepe, un dels entrenadors que ens portava bojetes prácticament a totes.
Respecte a l'amor diré que durant l'estiu em vaig adonar que estava oblidant el meu primer amor i que m'escomençava a agradar un xic; però conforme abançava el curs em vaig adonar que no valia gens ni mica la pena.
Arribat gener més o menys, vaig separar-me de la meua millor amiga Marta. Marta i Maria per a mi ho havien sigut tot i jo pensava que ho serien per a tota la vida, però una per gelosa i l'altra per mentidera les vaig haver de deixar.Confesso que en Marta sent que vaig ser massa dura, però em va doldre tant.. a més el meu orgull era massa gran,tan gran que possiblement em vaig adonar tard del meu error, error que ara mateix agraïsc haver tingut perquè el temps em va mostrar que realment Marta no era una bona amiga.
Les notes començaven a anar-me malament. Encara recorde la cara de ma mare quan li vaig dir que em caurien cinc. Sabia que no m'estava esforçant el que deuria pero la veritat es que em donava igual.
Tenia classe de dos a tres de francès, em feia mal la panxa i em vaig anar a casa. En arribar vaig veure tota la meua familia per part de mare, els meus quatre oncles i els meus pares bebent cava, i a la meua àvia asseguda en el sofà. En ixe moment vaig sentir algo indescriptible, per un instant el pijor dels pensaments em va vindre pero de seguida el vaig rebujar. Vaig dir hola i em vaig anar cap a l'habitació. Ma mare em va seguir i em digué : - Ja t'imaginarás que s'ha mort. I em va abraçar. En ixe moment em vaig quedar bloquejada, no ho podia creure. Sense dir res em vaig tancar en l'habitació. Sentia rabia, pena,angoixa,dolor,un dolor tan gran que em va recorrer tota l'ànima. No volia plorar, i molt menys que em veiés la meua àvia; per això vaig haver de dinar retenint les llágrimes en els meus ulls. Ningú mai en la vida sabra lo dur que va ser ixe moment per a mi. Mirava l'àvia i se'm destrossava el cor. Vaig dinar tan ràpid com vaig poder, tampoc tenia massa fam i em vaig tombar al meu llit. Vaig plorar lo inplorable, no parava de pensar que feia tan sols tres semanes estava genial,sempre amb eixa sonrisa i ixe humor tan agri i que em feia apreciar-lo tant. Quan el van ingressar a l'hospital,estava convençuda que ixiria més promte que qualsevol altra persona. Ell sempre havia sigut un home d'aparençes i molt fort i confiava en que tot ixiria bé,però desafortunadament no va ser així. Jo em vaig adonar de que la cosa es complicava quan el diumenge,dia abans de morir li vaig demanar a mon pare que em duguès a vore'l, cosa que va resultar inútil,igual que tocar al meu oncle per al mateix ja que també es va negar. Em sentia tan frustrada,tan inútil! - Per què tenia només 15 anys? Per què els meus pares no em deixaven vore'l? què cony es pensaven? què em ficaria mal al vore'l tan malet? Jo ja no era una nena,per molt que els costés vore-ho; i preferia això que quedar-me en el mal sabor que sé que tindre tota la vida per no haver-li dit adeu, a més del permanent rencor cap als meus pares que en un principi va ser odi.
Com deia, tombada en el meu llit recordava i recordava tots els moments junt amb ell i em sentia tan afortunada i tan desgraciada a la vegada! Era com si un món perfecte s'esvaís.
Ma mare va interrompre els meus plors i em va dir que menys l'àvia se n'anaven tots a dinar, que encara que els dolgués el succeït era un alleugeriment perquè estavan cansats de tant trasnuitar,anar i venir d'un costat a l'altre i que jo tenia que ser forta. En escoltar allò vaig tindre ganes de desapareixer i de no tornar a saber res mai de la meua familia. -Com la meua pròpia mare em podia dir això? què estaven rebentats? i el meu iaio què? que acas no ha tingut que partir-se els llomos tota la vida per treure'ls endavant? i ara,per tres semanes dormint poc i anant i tornant... me sentia indignada,com mai m'havia sentit!
Recorde que ma mare em va avisar també que més tard vindrien els meus cosins majors,per estar en la meua iaia i en nosaltres. Jo sentia la necesitat d'estar més que mai en la iaia però no tenia forces, i molt menys per intentar fer bona cara davant d'ella per a que no es derrumbés.
Una vegada els cosins a casa, el meu germà i el meu cosí es ficaren a jugar a la play, ho savia perque sentia les veus. Allò encara em feia sentir més merda, més frustrada, l'avi s'acabava de morir i ells!.. No ho podia creure. La meua cosina,més concienciada amb lo succeït em va proposar anar-me a sa casa a dormir i alquilar una peli,al menys per a desconectar per moment.
No imagineu el que em va costar deixar de plorar, inclús encara avui en dia plore.
El dia següent,el del seu soterrament, va ser el dia més dur que mai he viscut. No entrare en detalls perque em dol massa però si vuic remarcar que aquest fet em va canviar la vida, el perdre a la persona que més vols en el món es més dur que qualsevol altra cosa i més que m'ha costat superar eixa mort,no m'ha costat res en ma vida! I va ser després d'això que jo vaig escomençar a canviar i a valorar més les coses; perque no valores suficientment res fins que ho perds. Jo em sentia fatal degut a que moltes vesprades que podia haver passat en ell les vaig preferir passar mirant la tele o parlant per telèfon entre d'altres i això era el que més m'aturmentava de tot junt amb el fet de no tornar-lo a vore més. Només demane que allá on estigue sapiga que el volia amb tot el meu cor.
Va acabar el curs i em van caure tres per a setembre, encara que biologia tenia un 5 pelat però el professor em va dir que s'esperava més de mi,aixina que durant l'estiu estudiara i li demostrara al que realment aspirava. Pareix mentira que justament biologia que vaig estudiar dos dies abans de l'exàmen tragués un 7,75 en canvi en música que me vaig passar tot l'estiu no vaig arribar al 3,5. De l'altra, plàstica millor no comente perque em vaig presentar sense regles ja que se'm van oblidar.
Eixe estiu, era el primer sense el meu avi i se'm feia tan dur... Ja no el veia junt amb la iaia passejant a la vora de platja per les vesprades, ni ixir amb la gosseta ,ni el veia treballant en el seu nou quadre... Però pensava en les meues amigues i no volie amargar-les ni que es ficaren mal per la meua culpa i menys dos mesos esassos que podem passar juntes,aixina que no em va quedar una altra que fer prácticament sempre bona cara..
Lo millor de l'estiu va ser el nou grup que es va formar. Nosaltres i els xics de l'apartament del costat ens vam acabar juntant misteriosament i sense saber com. Erem tots tan diferents, pero tan iguals! Inclús jo vaig escomençar a estar en un xic d'aquells,que fort!
D'aquest any cal destacar que Fidel Castro va anunciar la seua renuncia de la presidencia després de quasi cinquanta anys sent el líder de Cuba.
lunes, 15 de marzo de 2010
Cròniques de 2n de ESO
Aquest nou curs va començar d'una manera diferent a l'anterior; a més jo em sentia molt més segura de mi mateixa. Recorde que somiava en trobar-me en la meua classe a un xic tan guapo i tan atent que em fes oblidar el meu primer amor,pel qual duia des de cinquè de primaria.
Afortunadament seguia en la classe amb els de sempre, llevat alguns repetidors com Noelia.
Tot m'anava bé, amb els pares, amb els amics però de sobte em vaig veure involucrada en una sèrie de mogudes que van suposar un canvi molt radical en la meua vida. La meua millor amiga em va fer de costat, i va aconseguir que les demés, les que des dels cuatre anys inclús abans havien sigut les meues amigues també ho feren. La causa van ser els cels que Maria sentia; m'acusava d'haver-la deixat de costat per dos xiques amb les quals començava una amistat. Ja han passat tres anys d'això pero ho recordo com si fos ahir. Vaig intentar mostrar-li de totes les maneres que mai hi hauria algú que pogués substituïr-la per a mi,però va ser inutil, hem va fer triar entre les altres o ella i per molt que em va doldre vaig haver-la de fer-la a un costat. Estava sent tan egoista,tan inmadura! Pensava que algún dia s'adonaria i em vindria a demanar perdó pero m'equivocava. El pitjor era que va arrastrar a les demés i una vegada totes en la meua contra suposadament per mala amiga a causa d'haver-les traït em van fotre amb diverses putades. Per sort Noelia i demès, diguem les meues noves amigues no em van fer de costat,tot el contrari.
Passat un temps, i més o menys acostumada a ja no tindre que dependre de Maria i demés va arribar l'excursió al Casal Jove. Els de l'optativa de teatre ens vam anar al Grau per fer una classe de tallers que s'havien organitzat. En la meua vida m'he riscut tant, ho jure. M'ho vaig passar de bé... Vam fer dança del ventre, que per cert,va ser una passada; també exercicis de confiança entre uns i altres, però el que sens subte em va marcar d'aquell dia va ser un home cec que era fotògraf. Recorde que era de Colombia i que havia guanyat dos o tres premis.
Quan va aparèixer amb el seu gaiato i la càmera de fotos, en vore'l vaig pensar que era coixo però mai en la vida que no podia veure, sobretot perquè no duie les típiques ulleres. Mai se m'oblidaran les seues expressions ni la seua manera d' observar, però molt menys quan mirava a algú. Pareixia que la seua mirada penetre's dins la teua i poguès saber tot allò que pensaves en eixe moment. Va ser al·lucinant!
Mesos més tard, també amb els companys de teatre vam anar a representar la obra que tant de temps portavem assajant : "Te pillé,Caperucita!" . Jo tenia dos papers, el de narradora diguem i el de Cenicienta. Estava tant nerviosa que quasi me fique a plorar, a més era jo la primera que ixia. Recorde que em vaig animar dient-me : Marta,tu pots vinga! però els nervis em van traïr i em vaig bloquejar. Exactament no sé si vaig improvisar tota l'estona però una part del paper se'm va oblidar per complet. Me pense que la temperatura del meu cos va augmentar considerablement perque notava que m'estava ficant roja. Conforme abançava l'obra me sentia més tranquil·la, però vamos, que poca cosa perque a primera fila hi havia un xiquet amb ulleretes gravant tota l'estona i allò m'intimidava. Ja en l'últim tros de l'obra i jo present, em vaig tormar a bloquejar i sense saber per què vaig escomençar a riure tant que plorava i tot. Em sentia avergonyida però alhora tan agust! Veia com la gent es reia amb mi (espere que no de mi) i a Noelia que en eixe moment estava, també. Sabia que allò no ho oblidaria i que seria una anècdota que podria contar algun dia, com avui.
L'estiu també va ser dur,com l'anterior, però encara només veient-nos durant eixa época de l'any, sentia el suport de totes les meues amigues, i això em reconfortava i em motivava per intentar superar tots els problemes que se'm presentaven i gaudir de tot el temps del que disposava amb elles. Ara més que mai agarraria el nou curs amb força.
Com a notícia important puc destacar l'aprovació de la llei anti tabac per al 07. Ho recordo perque durant un dinar familiar, va haver un gran debat sobre aquest tema. Va ser divertit! xD
Afortunadament seguia en la classe amb els de sempre, llevat alguns repetidors com Noelia.
Tot m'anava bé, amb els pares, amb els amics però de sobte em vaig veure involucrada en una sèrie de mogudes que van suposar un canvi molt radical en la meua vida. La meua millor amiga em va fer de costat, i va aconseguir que les demés, les que des dels cuatre anys inclús abans havien sigut les meues amigues també ho feren. La causa van ser els cels que Maria sentia; m'acusava d'haver-la deixat de costat per dos xiques amb les quals començava una amistat. Ja han passat tres anys d'això pero ho recordo com si fos ahir. Vaig intentar mostrar-li de totes les maneres que mai hi hauria algú que pogués substituïr-la per a mi,però va ser inutil, hem va fer triar entre les altres o ella i per molt que em va doldre vaig haver-la de fer-la a un costat. Estava sent tan egoista,tan inmadura! Pensava que algún dia s'adonaria i em vindria a demanar perdó pero m'equivocava. El pitjor era que va arrastrar a les demés i una vegada totes en la meua contra suposadament per mala amiga a causa d'haver-les traït em van fotre amb diverses putades. Per sort Noelia i demès, diguem les meues noves amigues no em van fer de costat,tot el contrari.
Passat un temps, i més o menys acostumada a ja no tindre que dependre de Maria i demés va arribar l'excursió al Casal Jove. Els de l'optativa de teatre ens vam anar al Grau per fer una classe de tallers que s'havien organitzat. En la meua vida m'he riscut tant, ho jure. M'ho vaig passar de bé... Vam fer dança del ventre, que per cert,va ser una passada; també exercicis de confiança entre uns i altres, però el que sens subte em va marcar d'aquell dia va ser un home cec que era fotògraf. Recorde que era de Colombia i que havia guanyat dos o tres premis.
Quan va aparèixer amb el seu gaiato i la càmera de fotos, en vore'l vaig pensar que era coixo però mai en la vida que no podia veure, sobretot perquè no duie les típiques ulleres. Mai se m'oblidaran les seues expressions ni la seua manera d' observar, però molt menys quan mirava a algú. Pareixia que la seua mirada penetre's dins la teua i poguès saber tot allò que pensaves en eixe moment. Va ser al·lucinant!
Mesos més tard, també amb els companys de teatre vam anar a representar la obra que tant de temps portavem assajant : "Te pillé,Caperucita!" . Jo tenia dos papers, el de narradora diguem i el de Cenicienta. Estava tant nerviosa que quasi me fique a plorar, a més era jo la primera que ixia. Recorde que em vaig animar dient-me : Marta,tu pots vinga! però els nervis em van traïr i em vaig bloquejar. Exactament no sé si vaig improvisar tota l'estona però una part del paper se'm va oblidar per complet. Me pense que la temperatura del meu cos va augmentar considerablement perque notava que m'estava ficant roja. Conforme abançava l'obra me sentia més tranquil·la, però vamos, que poca cosa perque a primera fila hi havia un xiquet amb ulleretes gravant tota l'estona i allò m'intimidava. Ja en l'últim tros de l'obra i jo present, em vaig tormar a bloquejar i sense saber per què vaig escomençar a riure tant que plorava i tot. Em sentia avergonyida però alhora tan agust! Veia com la gent es reia amb mi (espere que no de mi) i a Noelia que en eixe moment estava, també. Sabia que allò no ho oblidaria i que seria una anècdota que podria contar algun dia, com avui.
L'estiu també va ser dur,com l'anterior, però encara només veient-nos durant eixa época de l'any, sentia el suport de totes les meues amigues, i això em reconfortava i em motivava per intentar superar tots els problemes que se'm presentaven i gaudir de tot el temps del que disposava amb elles. Ara més que mai agarraria el nou curs amb força.
Com a notícia important puc destacar l'aprovació de la llei anti tabac per al 07. Ho recordo perque durant un dinar familiar, va haver un gran debat sobre aquest tema. Va ser divertit! xD
domingo, 14 de marzo de 2010
Cròniques de 1er d'ESO
Recorde que em sentia confosa, realment no estava segura de que aquell canvi anés a ser tan radical. Vaig entrar a l'institut amb els meus companys de sempre i a qui li va correspondre ens va dirigir cap al pati on estaven penjats les divisions de clases i les corresponents persones que hi havia en cadascuna.
Afortunadament, a la meua classe de prescolar i primaria no ens van separar a cap i vam poder compartir tots junts aquells nous canvis i noves sensacions que ens començaven a succeïr durant aquell curs.
Acadèmicament,tot em va anar de meravella; vaig aconseguir adaptar-me molt bé i traure totes les assignatures sense cap dificultat. Per altra banda,gràcies a les divisions fetes en les optatives vaig tindre l' oportunitat de conèixer nova gent i inclús forjar amistat.
També tinc molt present el dia en que em vaig donar el meu primer bes. Va ser cara a l'estiu. Alguns amics i amigues vam anar a casa d' Aaròn que estava buida per beure i passar una bona vesprada i sense saber com vam acaba jugant a "la botella". No negaré que estava molt nerviosa i que no sabia com actuar; però la veritat es que va ser una vesprada molt significativa per a mi ja que mai l'oblidaré.
L'estiu d'aquell curs va ser molt dur degut a uns problemes familiars que preferisc no nomenar, però el meu consol era tindre a tantes bones amigues com tinc en Benicàssim. Gràcies a elles tot em va resultar més fàcil i vaig poder passar un estiu més o menys normal.
jueves, 28 de enero de 2010
Capítols XII, XIII I XIV
-Els amors secrets.
-La maldat de la Viuda Reposada.
-El naufragi.
En el primer capitol anomenat destaque les idees que Plaerdemavida oferix a Tirant per ganar-se la princesa ; realment em pareixen una mica atrevides. Remarque el moment en que la Princesa s'esta banyant i Plaerdemavida li comença a tocar el cos. Aquest fet em fa dubtar sobre la seua sexualitat. Per altra banda, algunes conversacions que te amb Tirant per tentar-lo a que es llite en el llit de la Princesa ,per al meu gust es passen de to perque ella se suposa que es una doncella enamorada, i trobe que les seues respostes estan fora de lloc.
El capítol XIII ens conta com la roïna de la Viuda Reposada corrumpuda pels cels de l'amor del cavaller a la Princesa,fa creure que a Tirant que la seua estimada l'enganya amb un home negre i viceversa. Tirant només s'ho arriba a creure quan veu amb els seus propis ulls a la Princesa amb l'altre home besant-se i tocant-se; pero aquest home negre no era ni més ni menys que Plaerdemavida disfressada ,degut a la proposta de la Viuda Reposada a aquesta per al·legrar la princesa i divertir-la.
En l'últim capítol de l'obra, Tirant embarca pero s'asaventa de la mentida que havia cregut a la Vida Reposada ja que Plaerdemavida li ho fa creure fent portar de baix del seu llit la disfressa de negre i poder mostrar-se'l a Tirant.
Degut al mal temps, el vent emportà les naus cap a mars desconseguts,algunes es van trencar; Tirant per una banda creent que mereixia la mort i sentint-se tan proper d'ella va escriure un escrit on mana que el soterren per favor com cal. Això últim també m'ha sorprés perque m'esperava que diguès coses per calmar la por de la tripulació,malgrat pareix que deixa la seua vida en mans de la sort....
-Els amors secrets.
-La maldat de la Viuda Reposada.
-El naufragi.
En el primer capitol anomenat destaque les idees que Plaerdemavida oferix a Tirant per ganar-se la princesa ; realment em pareixen una mica atrevides. Remarque el moment en que la Princesa s'esta banyant i Plaerdemavida li comença a tocar el cos. Aquest fet em fa dubtar sobre la seua sexualitat. Per altra banda, algunes conversacions que te amb Tirant per tentar-lo a que es llite en el llit de la Princesa ,per al meu gust es passen de to perque ella se suposa que es una doncella enamorada, i trobe que les seues respostes estan fora de lloc.
El capítol XIII ens conta com la roïna de la Viuda Reposada corrumpuda pels cels de l'amor del cavaller a la Princesa,fa creure que a Tirant que la seua estimada l'enganya amb un home negre i viceversa. Tirant només s'ho arriba a creure quan veu amb els seus propis ulls a la Princesa amb l'altre home besant-se i tocant-se; pero aquest home negre no era ni més ni menys que Plaerdemavida disfressada ,degut a la proposta de la Viuda Reposada a aquesta per al·legrar la princesa i divertir-la.
En l'últim capítol de l'obra, Tirant embarca pero s'asaventa de la mentida que havia cregut a la Vida Reposada ja que Plaerdemavida li ho fa creure fent portar de baix del seu llit la disfressa de negre i poder mostrar-se'l a Tirant.
Degut al mal temps, el vent emportà les naus cap a mars desconseguts,algunes es van trencar; Tirant per una banda creent que mereixia la mort i sentint-se tan proper d'ella va escriure un escrit on mana que el soterren per favor com cal. Això últim també m'ha sorprés perque m'esperava que diguès coses per calmar la por de la tripulació,malgrat pareix que deixa la seua vida en mans de la sort....
Capítols X i XI
-La lluita de les naus.
-La treva.
Degut a altra de els enginyoses estratègies i tenint en compte el consell del mariner que havia ficat en llibertat mes endavant,obtingueren la victòria i pogueren agafar el Gran Caramany i el rei de la sobirania Índia; tenint els cristians apenes unes dotze naus i tres galeres i els enemics el doble,pero la idea de les llanternetes va resultar molt útil. M'ha paregut la més curiosa de totes les estratègies que han eixit en el llibre i sens dubte la que més m'ha agradat, cada vegada em sorprén més l'astúcia d'aquest cavaller anomenat Tirant.
Del següent capitol remarque la trovada de Carmesina i Tirant que s'arrisquen a ser descoverts pels emperadors. M'ha resultat molt curiós com entre les doncelles de la Princesa i gràcies a la muntanya de roba que li tiren a Tirant,aquest aconseguix ixir de la cambra en la que es trobava sense ser vist,estant l'Emperadriu dins.
-La lluita de les naus.
-La treva.
Degut a altra de els enginyoses estratègies i tenint en compte el consell del mariner que havia ficat en llibertat mes endavant,obtingueren la victòria i pogueren agafar el Gran Caramany i el rei de la sobirania Índia; tenint els cristians apenes unes dotze naus i tres galeres i els enemics el doble,pero la idea de les llanternetes va resultar molt útil. M'ha paregut la més curiosa de totes les estratègies que han eixit en el llibre i sens dubte la que més m'ha agradat, cada vegada em sorprén més l'astúcia d'aquest cavaller anomenat Tirant.
Del següent capitol remarque la trovada de Carmesina i Tirant que s'arrisquen a ser descoverts pels emperadors. M'ha resultat molt curiós com entre les doncelles de la Princesa i gràcies a la muntanya de roba que li tiren a Tirant,aquest aconseguix ixir de la cambra en la que es trobava sense ser vist,estant l'Emperadriu dins.
miércoles, 27 de enero de 2010
Capítol IX
-El somni de Plaerdemavida.
Plaerdemavida narra a Carmesina i a Estefania exactament lo succeït en la nit anterior dient que va ser un somni. Com jo ja imaginava,i ho he dit abans, es evident que aquesta va seguir als enamorats per saver a què es devia eixa reunió,que farien i on anirien. Respecte a "la violació" d' Estefania,he de dir, que m'ha paregut un fet horroròs però per altra banda merescut ja que ella no tindrie que haver fet allò que no volie pero complaer a Diafebus. Podria haver fet com Carmesina,que encara que segur que tenie ganas de fer l'amor amb Tirant es va resistir; sera per temps.
L'autor no conta si les joves deduïxen que van ser espiades per ella o realment creuen que va ser un somni; jo sincerament no sabria que pensar.
D'altra banda, en aquest capítol Tirant junt amb altres es fan amb les naus que hi eren al port de Bellpuig amb molta sigil·locitat ;no va haver cap mort. Durant el viatge de tornada Tirant interroga a un dels presoners i aquest ignorant que esta parlant amb el mateix Tirant,no fa més que dir coses roïnes d'ell, malgrat això Tirant el deixa en llibertat. Quan aquest es va assaventar que aquell home ere contra el que havia estat atentant amb les seues paraules,li demanà perdó i Tirant gustós el va perdonar. Aquesta acció de Tirant me pareix molt enllinyosa, així aquell home em semba que es va adonar que realment, tenia una idea equivocada del Capità.
-El somni de Plaerdemavida.
Plaerdemavida narra a Carmesina i a Estefania exactament lo succeït en la nit anterior dient que va ser un somni. Com jo ja imaginava,i ho he dit abans, es evident que aquesta va seguir als enamorats per saver a què es devia eixa reunió,que farien i on anirien. Respecte a "la violació" d' Estefania,he de dir, que m'ha paregut un fet horroròs però per altra banda merescut ja que ella no tindrie que haver fet allò que no volie pero complaer a Diafebus. Podria haver fet com Carmesina,que encara que segur que tenie ganas de fer l'amor amb Tirant es va resistir; sera per temps.
L'autor no conta si les joves deduïxen que van ser espiades per ella o realment creuen que va ser un somni; jo sincerament no sabria que pensar.
D'altra banda, en aquest capítol Tirant junt amb altres es fan amb les naus que hi eren al port de Bellpuig amb molta sigil·locitat ;no va haver cap mort. Durant el viatge de tornada Tirant interroga a un dels presoners i aquest ignorant que esta parlant amb el mateix Tirant,no fa més que dir coses roïnes d'ell, malgrat això Tirant el deixa en llibertat. Quan aquest es va assaventar que aquell home ere contra el que havia estat atentant amb les seues paraules,li demanà perdó i Tirant gustós el va perdonar. Aquesta acció de Tirant me pareix molt enllinyosa, així aquell home em semba que es va adonar que realment, tenia una idea equivocada del Capità.
Capitols VII i VIII
-La gran batalla.
-La celebració de la victòria.
Encara que els moros prengueren com a model dels cristians vigil·lar dia i nit,això no els va dur a la victòria.
Tirant sempre seguint un ordre com a tàctica,va aconseguir que el seu imperi guanyara. Personalment,es d'admirar les seues estratègies i el seu coratge,es de debò que es un dels millors cavallers del món.
No va ser una lluita fàcil a més a més va dixar una multitud de morts entre ells el Rei d'Egipte i el Rei de Capadòcia. La infanta Carmesina,les doncelles... es van traslladar al catell del senyor Malveí des d'on havien estat contemplant la batalla.
Una vegada Tirant es recuperà de les seues ferides i va estar davant l'Emperador,aquest li volie donar el càrrec de Gran Conestable al qual es va negar i li ho va oferir a Diafébus. Només llegir això me he quedat sense paraules. No entenc perque renuncià al càrrec, i menys després de tots els esforços que ha fet;jo sincerament ho haguès acceptat.
Per la nit, els quatre enamorats es reunixen quan tots están dormint,encara que Plaerdemavida en veure Carmesina fent coses extranyes com perfurar-se sent ixes hores sospita algo. Al dia següent Estefania no es troba massa bé i Plaederdemavida li pregunta que qué li ocorre;
encara que en aquest capítol no ix,em sembla que ella ho sap perque la nit aterior degut a la curiositat potser les haja espiat.
-La gran batalla.
-La celebració de la victòria.
Encara que els moros prengueren com a model dels cristians vigil·lar dia i nit,això no els va dur a la victòria.
Tirant sempre seguint un ordre com a tàctica,va aconseguir que el seu imperi guanyara. Personalment,es d'admirar les seues estratègies i el seu coratge,es de debò que es un dels millors cavallers del món.
No va ser una lluita fàcil a més a més va dixar una multitud de morts entre ells el Rei d'Egipte i el Rei de Capadòcia. La infanta Carmesina,les doncelles... es van traslladar al catell del senyor Malveí des d'on havien estat contemplant la batalla.
Una vegada Tirant es recuperà de les seues ferides i va estar davant l'Emperador,aquest li volie donar el càrrec de Gran Conestable al qual es va negar i li ho va oferir a Diafébus. Només llegir això me he quedat sense paraules. No entenc perque renuncià al càrrec, i menys després de tots els esforços que ha fet;jo sincerament ho haguès acceptat.
Per la nit, els quatre enamorats es reunixen quan tots están dormint,encara que Plaerdemavida en veure Carmesina fent coses extranyes com perfurar-se sent ixes hores sospita algo. Al dia següent Estefania no es troba massa bé i Plaederdemavida li pregunta que qué li ocorre;
encara que en aquest capítol no ix,em sembla que ella ho sap perque la nit aterior degut a la curiositat potser les haja espiat.
Capítols III, IV, V i VI
-El setge de la ciutat.
-L'alliberament de la ciutat.
-La deliberació del Consell dels moros.
-El desafiament del rei d'Egipte.
El tema abundant sobre aquests caítols es la guerra.
L'emperador de Constantinobl convoca d'urgent el consell i l'embaixador els conta una serie de successos que obliguen a Tirant a partir d'inmediat amb els seus homes. Aquestos lluiten contra els moros obtenint la victòria degut a les estratègies tan brillant que Tirant proposa. Gran part de l'enemic mor,altres seran presores; molt pocs aconseguixen escapar, tirant avall un pont que separa un riu per a que l'exèrcit de Tirant no els puga agafar,pero aixó tampoc els servirá massa degut a que el nostre Tirant va posar-los en setge.
En arribar a Miralpeix, tots el turcs que hi havia dons d'aquell poble van figir quedant.se només els grecs que realment eren d'eixa terra.
Els turcs estaven desesperats perque van ser vençuts dues vegades, i en molt poc de temps. Decidiren cridar al rei d'Egipte que tenia fama de ser el millor dels moros i que més tard desafiará a Tirant en un combat a tota ultrança. Cal destacar que el Capità, tenia un "espia" que s'havia convertit en cristià degut a que s'assabentà que les seues arrels ho eren. Aquest home els mantenia informat sobre tot allò que sentia i va aconsellar-li a Tirant que no fore a soles al combat, cosa que Tirant va prendre en compte.
Aquests capítols m'han suposat molta dificultat de comprensió. Ixen massa noms i els diàlegs no els trobe clars,encara que la idea principal si que l'he entesa.
Destacaría sobretot l'astucia de Tirant i la facilitat en que li contesta la cara al rei d'Egipte quan accepta el seu desafiament;m'ha agradat moltissim com li la contesta i les estructures que empra.
-El setge de la ciutat.
-L'alliberament de la ciutat.
-La deliberació del Consell dels moros.
-El desafiament del rei d'Egipte.
El tema abundant sobre aquests caítols es la guerra.
L'emperador de Constantinobl convoca d'urgent el consell i l'embaixador els conta una serie de successos que obliguen a Tirant a partir d'inmediat amb els seus homes. Aquestos lluiten contra els moros obtenint la victòria degut a les estratègies tan brillant que Tirant proposa. Gran part de l'enemic mor,altres seran presores; molt pocs aconseguixen escapar, tirant avall un pont que separa un riu per a que l'exèrcit de Tirant no els puga agafar,pero aixó tampoc els servirá massa degut a que el nostre Tirant va posar-los en setge.
En arribar a Miralpeix, tots el turcs que hi havia dons d'aquell poble van figir quedant.se només els grecs que realment eren d'eixa terra.
Els turcs estaven desesperats perque van ser vençuts dues vegades, i en molt poc de temps. Decidiren cridar al rei d'Egipte que tenia fama de ser el millor dels moros i que més tard desafiará a Tirant en un combat a tota ultrança. Cal destacar que el Capità, tenia un "espia" que s'havia convertit en cristià degut a que s'assabentà que les seues arrels ho eren. Aquest home els mantenia informat sobre tot allò que sentia i va aconsellar-li a Tirant que no fore a soles al combat, cosa que Tirant va prendre en compte.
Aquests capítols m'han suposat molta dificultat de comprensió. Ixen massa noms i els diàlegs no els trobe clars,encara que la idea principal si que l'he entesa.
Destacaría sobretot l'astucia de Tirant i la facilitat en que li contesta la cara al rei d'Egipte quan accepta el seu desafiament;m'ha agradat moltissim com li la contesta i les estructures que empra.
TIRANT LO BLANC, sobre el llibre de lectura.
Capitols I i II:
-Tirant s'enamora de Carmesina.
-La declaració amorosa de Tirant.
Començaré recordant el principi del caítol on L'Emperador de Constantinoble fa arribar al Rei de Sicilia una carta on demana la presència de Tirant a les seues terres degut a que el seu imperi estè sent envaït. No m'esperave que un Emperador de terres tan llunyanes coneguera l'existencia de Tirant i molt menys,que sol·licitare la seua presència.
Dacord com li ho mana el rei de Sicília,a qui Tirant serveix i li deu lleialtat i honestitat, parteix cap a Constantinoble. Una vegada allí,tras haver fet les reverencies adequades a l'Emperador, demane fer-se-les també a L'emperadriu.
Degut al dol que está present per la mort del príncep,fill de l'Emperador a causa d'un trïdor, com es el duc de Macedónia,tant l'Emperadriu com la Infanta Carmesina hi eren en una cambra oscura on Tirant entra i en veure el rostre d'aquesta última s'enamora. M'ha cridat molt l'atenció el comentari que fa sobre els seus pits " dos pits com dos crista·lines pompes" encara que sense llevar importància a la seua bellesa; pero tot i així,me pareix una forma molt extranya d'enamorar-se,em sembla molt superficial.
Quinze dies des de l'arribada de Tirant, van naus plenes de cavalls i armes a les quals l'Emperador dona gran part a Tirant. Aquest les fa triar entre els seus homes,sense guardar-se res per a ell ; això ha sigut un gran detall per la seua part,i no me l'esperava.
La primera trobada de Tirant i Carmesina no parlen més que de l'advertencia que li fa aquesta sobre el duc de Macedónia. La segona en canvi, d'una manera molt pecul·liar li confesa el seu amor a Carmesina,entregant-li un espill i dient-li,que la persona qui veurá es aquella que poseïx el seu cor. Ella es pensava que hi hauria una imatge pintada,però en veure's només el seu rostre, s'admirà molt ,tant com jo, de com algú pot declarar-se l'amor sense parlar.
Carmesina conta aquest fet a les seus doncelles. A la Viuda Reposada no li fa massa gràcia i comparteïx amb Carmesina unes paraules que a aquesta li farán mal; en canvi Estefania la consola i li parla sobre els tres tipus d'amor i el tres defectes de la dona,dels quals com Carmesina jo tampoc en tenia ni idea.
-Tirant s'enamora de Carmesina.
-La declaració amorosa de Tirant.
Començaré recordant el principi del caítol on L'Emperador de Constantinoble fa arribar al Rei de Sicilia una carta on demana la presència de Tirant a les seues terres degut a que el seu imperi estè sent envaït. No m'esperave que un Emperador de terres tan llunyanes coneguera l'existencia de Tirant i molt menys,que sol·licitare la seua presència.
Dacord com li ho mana el rei de Sicília,a qui Tirant serveix i li deu lleialtat i honestitat, parteix cap a Constantinoble. Una vegada allí,tras haver fet les reverencies adequades a l'Emperador, demane fer-se-les també a L'emperadriu.
Degut al dol que está present per la mort del príncep,fill de l'Emperador a causa d'un trïdor, com es el duc de Macedónia,tant l'Emperadriu com la Infanta Carmesina hi eren en una cambra oscura on Tirant entra i en veure el rostre d'aquesta última s'enamora. M'ha cridat molt l'atenció el comentari que fa sobre els seus pits " dos pits com dos crista·lines pompes" encara que sense llevar importància a la seua bellesa; pero tot i així,me pareix una forma molt extranya d'enamorar-se,em sembla molt superficial.
Quinze dies des de l'arribada de Tirant, van naus plenes de cavalls i armes a les quals l'Emperador dona gran part a Tirant. Aquest les fa triar entre els seus homes,sense guardar-se res per a ell ; això ha sigut un gran detall per la seua part,i no me l'esperava.
La primera trobada de Tirant i Carmesina no parlen més que de l'advertencia que li fa aquesta sobre el duc de Macedónia. La segona en canvi, d'una manera molt pecul·liar li confesa el seu amor a Carmesina,entregant-li un espill i dient-li,que la persona qui veurá es aquella que poseïx el seu cor. Ella es pensava que hi hauria una imatge pintada,però en veure's només el seu rostre, s'admirà molt ,tant com jo, de com algú pot declarar-se l'amor sense parlar.
Carmesina conta aquest fet a les seus doncelles. A la Viuda Reposada no li fa massa gràcia i comparteïx amb Carmesina unes paraules que a aquesta li farán mal; en canvi Estefania la consola i li parla sobre els tres tipus d'amor i el tres defectes de la dona,dels quals com Carmesina jo tampoc en tenia ni idea.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
