Capítols XII, XIII I XIV


-Els amors secrets.
-La maldat de la Viuda Reposada.
-El naufragi.


En el primer capitol anomenat destaque les idees que Plaerdemavida oferix a Tirant per ganar-se la princesa ; realment em pareixen una mica atrevides. Remarque el moment en que la Princesa s'esta banyant i Plaerdemavida li comença a tocar el cos. Aquest fet em fa dubtar sobre la seua sexualitat. Per altra banda, algunes conversacions que te amb Tirant per tentar-lo a que es llite en el llit de la Princesa ,per al meu gust es passen de to perque ella se suposa que es una doncella enamorada, i trobe que les seues respostes estan fora de lloc.
El capítol XIII ens conta com la roïna de la Viuda Reposada corrumpuda pels cels de l'amor del cavaller a la Princesa,fa creure que a Tirant que la seua estimada l'enganya amb un home negre i viceversa. Tirant només s'ho arriba a creure quan veu amb els seus propis ulls a la Princesa amb l'altre home besant-se i tocant-se; pero aquest home negre no era ni més ni menys que Plaerdemavida disfressada ,degut a la proposta de la Viuda Reposada a aquesta per al·legrar la princesa i divertir-la.
En l'últim capítol de l'obra, Tirant embarca pero s'asaventa de la mentida que havia cregut a la Vida Reposada ja que Plaerdemavida li ho fa creure fent portar de baix del seu llit la disfressa de negre i poder mostrar-se'l a Tirant.
Degut al mal temps, el vent emportà les naus cap a mars desconseguts,algunes es van trencar; Tirant per una banda creent que mereixia la mort i sentint-se tan proper d'ella va escriure un escrit on mana que el soterren per favor com cal. Això últim també m'ha sorprés perque m'esperava que diguès coses per calmar la por de la tripulació,malgrat pareix que deixa la seua vida en mans de la sort....

Capítols X i XI

-La lluita de les naus.
-La treva.

Degut a altra de els enginyoses estratègies i tenint en compte el consell del mariner que havia ficat en llibertat mes endavant,obtingueren la victòria i pogueren agafar el Gran Caramany i el rei de la sobirania Índia; tenint els cristians apenes unes dotze naus i tres galeres i els enemics el doble,pero la idea de les llanternetes va resultar molt útil. M'ha paregut la més curiosa de totes les estratègies que han eixit en el llibre i sens dubte la que més m'ha agradat, cada vegada em sorprén més l'astúcia d'aquest cavaller anomenat Tirant.
Del següent capitol remarque la trovada de Carmesina i Tirant que s'arrisquen a ser descoverts pels emperadors. M'ha resultat molt curiós com entre les doncelles de la Princesa i gràcies a la muntanya de roba que li tiren a Tirant,aquest aconseguix ixir de la cambra en la que es trobava sense ser vist,estant l'Emperadriu dins.

Capítol IX

-El somni de Plaerdemavida.



Plaerdemavida narra a Carmesina i a Estefania exactament lo succeït en la nit anterior dient que va ser un somni. Com jo ja imaginava,i ho he dit abans, es evident que aquesta va seguir als enamorats per saver a què es devia eixa reunió,que farien i on anirien. Respecte a "la violació" d' Estefania,he de dir, que m'ha paregut un fet horroròs però per altra banda merescut ja que ella no tindrie que haver fet allò que no volie pero complaer a Diafebus. Podria haver fet com Carmesina,que encara que segur que tenie ganas de fer l'amor amb Tirant es va resistir; sera per temps.
L'autor no conta si les joves deduïxen que van ser espiades per ella o realment creuen que va ser un somni; jo sincerament no sabria que pensar.
D'altra banda, en aquest capítol Tirant junt amb altres es fan amb les naus que hi eren al port de Bellpuig amb molta sigil·locitat ;no va haver cap mort. Durant el viatge de tornada Tirant interroga a un dels presoners i aquest ignorant que esta parlant amb el mateix Tirant,no fa més que dir coses roïnes d'ell, malgrat això Tirant el deixa en llibertat. Quan aquest es va assaventar que aquell home ere contra el que havia estat atentant amb les seues paraules,li demanà perdó i Tirant gustós el va perdonar. Aquesta acció de Tirant me pareix molt enllinyosa, així aquell home em semba que es va adonar que realment, tenia una idea equivocada del Capità.

Capitols VII i VIII

-La gran batalla.
-La celebració de la victòria.


Encara que els moros prengueren com a model dels cristians vigil·lar dia i nit,això no els va dur a la victòria.
Tirant sempre seguint un ordre com a tàctica,va aconseguir que el seu imperi guanyara. Personalment,es d'admirar les seues estratègies i el seu coratge,es de debò que es un dels millors cavallers del món.
No va ser una lluita fàcil a més a més va dixar una multitud de morts entre ells el Rei d'Egipte i el Rei de Capadòcia. La infanta Carmesina,les doncelles... es van traslladar al catell del senyor Malveí des d'on havien estat contemplant la batalla.
Una vegada Tirant es recuperà de les seues ferides i va estar davant l'Emperador,aquest li volie donar el càrrec de Gran Conestable al qual es va negar i li ho va oferir a Diafébus. Només llegir això me he quedat sense paraules. No entenc perque renuncià al càrrec, i menys després de tots els esforços que ha fet;jo sincerament ho haguès acceptat.
Per la nit, els quatre enamorats es reunixen quan tots están dormint,encara que Plaerdemavida en veure Carmesina fent coses extranyes com perfurar-se sent ixes hores sospita algo. Al dia següent Estefania no es troba massa bé i Plaederdemavida li pregunta que qué li ocorre;
encara que en aquest capítol no ix,em sembla que ella ho sap perque la nit aterior degut a la curiositat potser les haja espiat.

Capítols III, IV, V i VI

-El setge de la ciutat.
-L'alliberament de la ciutat.
-La deliberació del Consell dels moros.
-El desafiament del rei d'Egipte.



El tema abundant sobre aquests caítols es la guerra.
L'emperador de Constantinobl convoca d'urgent el consell i l'embaixador els conta una serie de successos que obliguen a Tirant a partir d'inmediat amb els seus homes. Aquestos lluiten contra els moros obtenint la victòria degut a les estratègies tan brillant que Tirant proposa. Gran part de l'enemic mor,altres seran presores; molt pocs aconseguixen escapar, tirant avall un pont que separa un riu per a que l'exèrcit de Tirant no els puga agafar,pero aixó tampoc els servirá massa degut a que el nostre Tirant va posar-los en setge.
En arribar a Miralpeix, tots el turcs que hi havia dons d'aquell poble van figir quedant.se només els grecs que realment eren d'eixa terra.
Els turcs estaven desesperats perque van ser vençuts dues vegades, i en molt poc de temps. Decidiren cridar al rei d'Egipte que tenia fama de ser el millor dels moros i que més tard desafiará a Tirant en un combat a tota ultrança. Cal destacar que el Capità, tenia un "espia" que s'havia convertit en cristià degut a que s'assabentà que les seues arrels ho eren. Aquest home els mantenia informat sobre tot allò que sentia i va aconsellar-li a Tirant que no fore a soles al combat, cosa que Tirant va prendre en compte.
Aquests capítols m'han suposat molta dificultat de comprensió. Ixen massa noms i els diàlegs no els trobe clars,encara que la idea principal si que l'he entesa.
Destacaría sobretot l'astucia de Tirant i la facilitat en que li contesta la cara al rei d'Egipte quan accepta el seu desafiament;m'ha agradat moltissim com li la contesta i les estructures que empra.

TIRANT LO BLANC, sobre el llibre de lectura.

Capitols I i II:
-Tirant s'enamora de Carmesina.
-La declaració amorosa de Tirant.



Començaré recordant el principi del caítol on L'Emperador de Constantinoble fa arribar al Rei de Sicilia una carta on demana la presència de Tirant a les seues terres degut a que el seu imperi estè sent envaït. No m'esperave que un Emperador de terres tan llunyanes coneguera l'existencia de Tirant i molt menys,que sol·licitare la seua presència.
Dacord com li ho mana el rei de Sicília,a qui Tirant serveix i li deu lleialtat i honestitat, parteix cap a Constantinoble. Una vegada allí,tras haver fet les reverencies adequades a l'Emperador, demane fer-se-les també a L'emperadriu.
Degut al dol que está present per la mort del príncep,fill de l'Emperador a causa d'un trïdor, com es el duc de Macedónia,tant l'Emperadriu com la Infanta Carmesina hi eren en una cambra oscura on Tirant entra i en veure el rostre d'aquesta última s'enamora. M'ha cridat molt l'atenció el comentari que fa sobre els seus pits " dos pits com dos crista·lines pompes" encara que sense llevar importància a la seua bellesa; pero tot i així,me pareix una forma molt extranya d'enamorar-se,em sembla molt superficial.
Quinze dies des de l'arribada de Tirant, van naus plenes de cavalls i armes a les quals l'Emperador dona gran part a Tirant. Aquest les fa triar entre els seus homes,sense guardar-se res per a ell ; això ha sigut un gran detall per la seua part,i no me l'esperava.
La primera trobada de Tirant i Carmesina no parlen més que de l'advertencia que li fa aquesta sobre el duc de Macedónia. La segona en canvi, d'una manera molt pecul·liar li confesa el seu amor a Carmesina,entregant-li un espill i dient-li,que la persona qui veurá es aquella que poseïx el seu cor. Ella es pensava que hi hauria una imatge pintada,però en veure's només el seu rostre, s'admirà molt ,tant com jo, de com algú pot declarar-se l'amor sense parlar.
Carmesina conta aquest fet a les seus doncelles. A la Viuda Reposada no li fa massa gràcia i comparteïx amb Carmesina unes paraules que a aquesta li farán mal; en canvi Estefania la consola i li parla sobre els tres tipus d'amor i el tres defectes de la dona,dels quals com Carmesina jo tampoc en tenia ni idea.