COMENTARI D'OPINIÓ
Avui en dia la televisió es un medi que te moltíssima infuència sobre la societat, i encara que siga un be d'oci, emprat per a divertir-se, veure pel·lícules,programes... la televisió té tant de pes sobre els adolescents, que pot arribar fins i tot a canviar la conducta d'aquestos. Això es causa de certs programes o series televisives que interpreten la realitat d'una manera incorrecta i on pareix que qualsevol persona pot viure bé i triomfar sense fer res,sense moure un dit la qual cosa no es certa. Però a part d' eixos programes que corrompeixen la motivació cap a l'estudi, hi han d'altres que fomenten la violència entre altres coses.
Pense que tenim que ser concients d'allò que es la vida real i no hem de deixar-nos influir per cap mena de programes que poden manipular certes personalitats. Hem de poder distingir allò que només es ficció d'allo merament real i actuar conforme som, no com la televisió entre altres medis ens incita a ser.
sábado, 19 de junio de 2010
viernes, 21 de mayo de 2010
ELS CINC PUNTS PER A SER UN BON ESTUDIANT
Per anar a l'institut i ser bons estudiants, tots hem de cumplir unes pautes tant de comportament com de vestiment i així evitar tant conflictes alumnes- professors com situacions caotiques. Per tant, les cinc pautes que hem se seguir son les següents:
Primerament fem referència a la puntualitat ja que no només arribar a l'hora reflecteix interés i bona impressió als professors sinò que a més quan la classe ja ha començat i algú es retrasa, al entrar tothom es despista i es perd el fil.
En segon lloc ens referirem al vestuari. Es obvi, que cadascún té un estil diferent, però això pot suposar un problema a l'hora de donar una impressió. No es tracta de que la gent et jutge per dur uns pantalons curts de marca, o una samarreta del Mago de Oz per exemple, sinò em referisc cara als professors. Ja que ells vesteixen adequadament d'acord amb el seu treball, els alumnes deurien fer el mateix; l'institut no es un lloc on es vaja a exivir-se, i la gent que ho fa no té respecte per cap dels seus companys ni professors.
El tercer punt al que fem referència es el comortament en l'aula. No totes les assignatures ens agraden, inclús hi ha moltes en les que ens aborrim ja siga per la forma d'explicar del professor o perque no ens agrada i punt; però per a que es mantinga un clima més o menys adequat on tot el mòn estiga atenent i puga enterar-se, un ha de saver comportar-se: alçar la mà quan vullga el torn de paraula, demanar permís si vol anar al bany, no masticar xiclet, no interrompre als companys ni al professor... d'aquesta manera l'ambient de l'aula serà l'adequat.
El quart punt tracta del fi de les classes. Quan toca la sirena que informa del final de l'hora, la gent recull ràpidament i se'n va als pasadissos i a la cantina sense importar-li que potser la professora volia dir algo al finalitzar l'hora .També els duu sense compte a certs estudiants arribar a la classe següent tard, que potser s'entén perque entre assignatura i assignatura tens gaires cinc minuts, però es el que hi ha, es l'horari i s'ha de respectar.
El cinqué i últim punt es la prohibició d'aparells electrònics. En cap centre educatiu esta permés portar qualsevol classe de mòvil, mp3, discman,càmara de fotos... ja que no sols t'arrisques a que els professors t'els confisquen, sinò a que els pots perdre o te'ls poden robar; a més que si vas a l'institut es per a aprendre no per a fer fotos, escoltar música... I si fas això i realment t'interessen els estudis, a part de que et distrauràs, es una de les més faltes d'educació que qualsevol pot comèter.
Per tant, si es vol ser un bon estudiant i un bon exemple per als companys , aquests cinc punts els has de tindre molt clars. Evitaràs ser castigat, amonestat, anar tan agobiat als exàmens...
Primerament fem referència a la puntualitat ja que no només arribar a l'hora reflecteix interés i bona impressió als professors sinò que a més quan la classe ja ha començat i algú es retrasa, al entrar tothom es despista i es perd el fil.
En segon lloc ens referirem al vestuari. Es obvi, que cadascún té un estil diferent, però això pot suposar un problema a l'hora de donar una impressió. No es tracta de que la gent et jutge per dur uns pantalons curts de marca, o una samarreta del Mago de Oz per exemple, sinò em referisc cara als professors. Ja que ells vesteixen adequadament d'acord amb el seu treball, els alumnes deurien fer el mateix; l'institut no es un lloc on es vaja a exivir-se, i la gent que ho fa no té respecte per cap dels seus companys ni professors.
El tercer punt al que fem referència es el comortament en l'aula. No totes les assignatures ens agraden, inclús hi ha moltes en les que ens aborrim ja siga per la forma d'explicar del professor o perque no ens agrada i punt; però per a que es mantinga un clima més o menys adequat on tot el mòn estiga atenent i puga enterar-se, un ha de saver comportar-se: alçar la mà quan vullga el torn de paraula, demanar permís si vol anar al bany, no masticar xiclet, no interrompre als companys ni al professor... d'aquesta manera l'ambient de l'aula serà l'adequat.
El quart punt tracta del fi de les classes. Quan toca la sirena que informa del final de l'hora, la gent recull ràpidament i se'n va als pasadissos i a la cantina sense importar-li que potser la professora volia dir algo al finalitzar l'hora .També els duu sense compte a certs estudiants arribar a la classe següent tard, que potser s'entén perque entre assignatura i assignatura tens gaires cinc minuts, però es el que hi ha, es l'horari i s'ha de respectar.
El cinqué i últim punt es la prohibició d'aparells electrònics. En cap centre educatiu esta permés portar qualsevol classe de mòvil, mp3, discman,càmara de fotos... ja que no sols t'arrisques a que els professors t'els confisquen, sinò a que els pots perdre o te'ls poden robar; a més que si vas a l'institut es per a aprendre no per a fer fotos, escoltar música... I si fas això i realment t'interessen els estudis, a part de que et distrauràs, es una de les més faltes d'educació que qualsevol pot comèter.
Per tant, si es vol ser un bon estudiant i un bon exemple per als companys , aquests cinc punts els has de tindre molt clars. Evitaràs ser castigat, amonestat, anar tan agobiat als exàmens...
jueves, 29 de abril de 2010
Excursió a València
La setmana passada, els alumnes de primer de batxillerat vam anar a València per a vore l'universitat respectiva dependent de la carrera que desitgem cadscun. Jo vull estudiar dos: psicologia i ciencies polítiques; i volia informar-me obviament d'ambdues, però no era possible, havia de triar i finalment em vaig decantar per dret.
Noemí vol ser adbocada, aixina que mà a mà ens endinsarem en la facultat que ens van dir. Van dur-nos a una sala grandíssima on en total seriem unes dos centes persones. Allí vam esperar el decà que finalment ens va explicar resumidament a que ens enfrontavem, es a dir, en que consistix la carrera. Va anomenar també les instal·lacions, les assignatures.. pero vaja, que molt breument; de seguida va donar pas a una senyora( he dedir que no em va quedar clar si era la decana, subdecana o una espècie de governanta per davall del decà. Em vaig fer un lio!). Aquesta dona ens va explicar més clarament tot allò que fa referència a la carrera de dret. Va comentar-nos els horaris, el ritme de les classes, on jo em vaig quedar al·lucinada perque va dir que actualment per a fer les classes més amenes es complementen la teoria i la pràctica, però... pràctica de què? no vaig trobar cap matèria d'estudiar que es poguès dur a la pràctica, però en fi.
També va parlar-nos dels dobles graus dels quals disposen, entre un d'ells està el de dret i ciencies polítiques, aquest era el que m'interessava. Com ja sabem, ara els anys per a treure la licenciatura son a excepció del de medicina i crec que cap més de quatre anys, després ja estàn els masters i doctorats, però això es un altre tema. El cas, es que aquests dobles graus son de cinc anys, perque encara que siguen dos carreres, moltes assignatures es complementen. Vaig reflexionar sobre això i si estudie en València, fare aquest doble grau, sinò aniré a Madrid, allí estan dret, ciencies polítiques i lade i són també cinc anys,però les tres. Em pense que esta super bé! I si tot m'ix bé, quan acabe amb el grau faré l'altra carrera. M'encantaria ser psicòloga. Tot allò que envolta aquest tema em fascina per això pense, que per molt que haje estudiat fins aleshores les ganes de treure'm aquest titol no s'aniran.
Tornant a l'excursió; una vegada acabada la xerrada, vam anar a un esmorzar gratuit que ens van oferir i on ens donaren un entrepà amb llonganisses i pataques fregides i un refresc. Després, sobre les once del matí ens van dividir en dos grups i una xica molt simpàtica ens va ensenyar primerament el holl per dir-ho d'alguna manera, allí i havia un llòc on alguns professors penjen les notes. Ens va dir que altres les penjen en la página d'internet de l'universitat i altres en la porta del despatx. Més tard ens vam dirigir cap a la sala d'orninadors,mare si hi havien! I a continuació vam anar a una saleta, on ens vam possar un judici de veritat. Es veia clarament com anava, tot seguia un ordre i anava per parts. Sincerament no m'ho esperava així, però esta clar, que en la tele les coses son més subrealistes i moltes vegades tenim un concepte d'algo que esta equivocat, com va ser el meu cas. Em va fer gràcia que cada vegada que deien els noms dels acusats, llevaven el volum, ni que els anarem a buscat en internet! El judici anava per un assumpte de drogues on suposadament estaven implicats dos homes i on finalment van ser condemnatsa deu anys de presó més una multa de molt diners.
Ara, ens dirigiem cap a les instl·lacions esportives, eren una pssada! i havia fins a una pista de volley amb sorra i hi havien sales on es practicava hip-hop, yudo.. mil coses. Dos homes ens van dir que ens farien una demostració però al final es van avergonyir o algo i no ho feren, jajaj, haguès estat xulo! Després vam veure l'enorme biblioteca,i un home que ens va explicar més o menys les seccions i com s'organitzaven els llibres ens va dir també que hi havien més d'un milió de llibres en total, em pense que m'ho vaig entendre bé, a més miraves cap a dalt i veies estanteries plenes i més plenes, era una passada! En acabada aquesta visita, ja ens van donar via lliure i Noemí i jo ens vam dirigir on hi havia un grandíssim lloc de concentració de persones. Al pareixer hi ha un grup diguem oficial de l'universitat, i va escomençar a cantar. Em va encantar! Van fer un sorteig de dos portàtils però desafortunadament cap de les dos vam ser les guanyadores.
Una vegada reunides en tots els companys que també hi eren als Tarongers, ens vam adonar que haviem tingut més sort que ningú! A cap dels altres, fós la carrera que fós la que haguès anat a veure, ningú els va donar un tiquet per esmorzar ni per a participar en un sorteig, inclús molts al parèixer s van aborrir, i es van escapar de la visita per anar-se'n pel seu propi compte pels voltants de l'uni.
Quan tota la gent va acabar del seu passeig i xerrada pel campus respectiu,ens vam tornar cap a Castelló. En el bus tots comentavem com ens havia anat, inclús alguns havien vist morts! La veritat, m'ho vaig passar bé, va ser com dir-ho...un día diferent!
Noemí vol ser adbocada, aixina que mà a mà ens endinsarem en la facultat que ens van dir. Van dur-nos a una sala grandíssima on en total seriem unes dos centes persones. Allí vam esperar el decà que finalment ens va explicar resumidament a que ens enfrontavem, es a dir, en que consistix la carrera. Va anomenar també les instal·lacions, les assignatures.. pero vaja, que molt breument; de seguida va donar pas a una senyora( he dedir que no em va quedar clar si era la decana, subdecana o una espècie de governanta per davall del decà. Em vaig fer un lio!). Aquesta dona ens va explicar més clarament tot allò que fa referència a la carrera de dret. Va comentar-nos els horaris, el ritme de les classes, on jo em vaig quedar al·lucinada perque va dir que actualment per a fer les classes més amenes es complementen la teoria i la pràctica, però... pràctica de què? no vaig trobar cap matèria d'estudiar que es poguès dur a la pràctica, però en fi.
També va parlar-nos dels dobles graus dels quals disposen, entre un d'ells està el de dret i ciencies polítiques, aquest era el que m'interessava. Com ja sabem, ara els anys per a treure la licenciatura son a excepció del de medicina i crec que cap més de quatre anys, després ja estàn els masters i doctorats, però això es un altre tema. El cas, es que aquests dobles graus son de cinc anys, perque encara que siguen dos carreres, moltes assignatures es complementen. Vaig reflexionar sobre això i si estudie en València, fare aquest doble grau, sinò aniré a Madrid, allí estan dret, ciencies polítiques i lade i són també cinc anys,però les tres. Em pense que esta super bé! I si tot m'ix bé, quan acabe amb el grau faré l'altra carrera. M'encantaria ser psicòloga. Tot allò que envolta aquest tema em fascina per això pense, que per molt que haje estudiat fins aleshores les ganes de treure'm aquest titol no s'aniran.
Tornant a l'excursió; una vegada acabada la xerrada, vam anar a un esmorzar gratuit que ens van oferir i on ens donaren un entrepà amb llonganisses i pataques fregides i un refresc. Després, sobre les once del matí ens van dividir en dos grups i una xica molt simpàtica ens va ensenyar primerament el holl per dir-ho d'alguna manera, allí i havia un llòc on alguns professors penjen les notes. Ens va dir que altres les penjen en la página d'internet de l'universitat i altres en la porta del despatx. Més tard ens vam dirigir cap a la sala d'orninadors,mare si hi havien! I a continuació vam anar a una saleta, on ens vam possar un judici de veritat. Es veia clarament com anava, tot seguia un ordre i anava per parts. Sincerament no m'ho esperava així, però esta clar, que en la tele les coses son més subrealistes i moltes vegades tenim un concepte d'algo que esta equivocat, com va ser el meu cas. Em va fer gràcia que cada vegada que deien els noms dels acusats, llevaven el volum, ni que els anarem a buscat en internet! El judici anava per un assumpte de drogues on suposadament estaven implicats dos homes i on finalment van ser condemnatsa deu anys de presó més una multa de molt diners.
Ara, ens dirigiem cap a les instl·lacions esportives, eren una pssada! i havia fins a una pista de volley amb sorra i hi havien sales on es practicava hip-hop, yudo.. mil coses. Dos homes ens van dir que ens farien una demostració però al final es van avergonyir o algo i no ho feren, jajaj, haguès estat xulo! Després vam veure l'enorme biblioteca,i un home que ens va explicar més o menys les seccions i com s'organitzaven els llibres ens va dir també que hi havien més d'un milió de llibres en total, em pense que m'ho vaig entendre bé, a més miraves cap a dalt i veies estanteries plenes i més plenes, era una passada! En acabada aquesta visita, ja ens van donar via lliure i Noemí i jo ens vam dirigir on hi havia un grandíssim lloc de concentració de persones. Al pareixer hi ha un grup diguem oficial de l'universitat, i va escomençar a cantar. Em va encantar! Van fer un sorteig de dos portàtils però desafortunadament cap de les dos vam ser les guanyadores.
Una vegada reunides en tots els companys que també hi eren als Tarongers, ens vam adonar que haviem tingut més sort que ningú! A cap dels altres, fós la carrera que fós la que haguès anat a veure, ningú els va donar un tiquet per esmorzar ni per a participar en un sorteig, inclús molts al parèixer s van aborrir, i es van escapar de la visita per anar-se'n pel seu propi compte pels voltants de l'uni.
Quan tota la gent va acabar del seu passeig i xerrada pel campus respectiu,ens vam tornar cap a Castelló. En el bus tots comentavem com ens havia anat, inclús alguns havien vist morts! La veritat, m'ho vaig passar bé, va ser com dir-ho...un día diferent!
miércoles, 24 de marzo de 2010
viernes, 19 de marzo de 2010
Reflexió sobre els germans
M'agradaria parlar d'aquest tema perquè pense que és interessant degut que encara que cada persona i família és un mòn, a excepció d' aquells que són fills únics, tots hem passat per els mateixes fases i em tingut els mateixos sentiments cap als nostres germans i germanes.
Es normal que quan en una casa hagin més d'un nen o nena, sorgisquen problemes com la rivalitat entre germans. Baix el meu punt de vista, els més xicotets solen ser sempre el centre d'atenció, aquells als quals la família sol mimar més i damunt ja tenen el camí fet,es dir, per exemple el meu germà té dos anys i quatre mesos menys que jo i té quasi la mateixa llibertat que tinc jo tenint disset anys, de la qual cosa jo a la seua edat no disposava ja que tenia un horari d'entrada i d'eixida.
No se si això es deu a que es xic,pero encara aixina,no em pareix gens correcte ni just.
Supose que els germans petits de vegades tenen la impressió que els seus germans majors poden fer tot el que volen però realment no es així. Els ha costat molt arribar on son,al menys a mi. He sigut jo la que ha tingut que imposarse per a que l'hora de tornada fora més tard, la que ha tingut que revelar-se quan la paga em resultava insuficient... i aquestes son coses per les quals,el nan no haurà de passar.
Els germans solen prendre's coses prestades entre si, i no sempre les retornen en les millors condicions i potser per això sorgeixen disputes o enfrentaments. En eixos moments sents ràbia,impotència,inclús vols pegar-li. Però a l'hora de la veritat, estic segura que tots donariem la vida pel nostre germà o germana. Ell/ella a part de que es sang de la teua sang, es l'única persona que ha conviscut amb tu tant temps. Encara que sembli que no, et coneix molt bé perquè t'ha vist passar per moltes situacions i moments tant bons com dolents. El créixer al costat d'ell/ella, pesi no tenir una bona relació, a la llarga anirà millorant,ho dic per experiència.Òbviament que sempre habra excepcions i encara que sorgeixin disputes saber que comptes amb algú que et comprèn de la manera que ningú ho fa s'agraïx i et reconforta.
Ara començe a dornar-me que el temps passa molt ràpid i quan menys ho espere ja m'hauré anat de casa. La relació entre el nan i jo canviara, no sé si aquest fet ens fara unir-nos més perque ens adonarem que tant ell per a mi com jo per a ell som imprescindibles en la vida de cadascun ; o al trencar el llaç que tant ens unia,és a dir, els pares,la casa.. i a l'haver-se trencat,ens hara distanciar-nos. AL pensar això em poso trista i tinc por ;per això cal intentar conviure de la millor manera possible evitant les discursiones i aprofitant el temps al costat d'ell/ella al màxim,perquè en la vida tot el món s'acaba separant i prenent camins diferents. Encara que us uneixi la sang mai sera el mateix i és per això que almenys cal intentar quedar-se amb tots els records possibles d'aquesta estapa de la teva vida,a ser possibles bons,clar aquesta.
jueves, 18 de marzo de 2010
Cròniques de 4t d'ESO
Durant l'estiu vaig creure que em vindria bé canviar d'institut. Necessitava un canvi en la meua vida, de gent,de professors,d'ambient... Vaig intentar entrar en Carmelites però acabí en el Caminàs.
No vaig poder dormir pensant en el primer dia de classe. Estava nerviosissima; pensava en totes les persones noves timides com jo que havien entrat en el Politècnic i com ho van haver de passar fins adaptar-se i fer-se en la gent. Sempre amb por de parlar per si allò que deies no era adeqüat, i només esperaves a que algú se t'apropara per iniciar una amistat en tú. Jo per sort, encara coneixia a Paula i a Cristian, però no em va tocar en classe de cap dels dos.
Recorde que vaig entrar a classe en Noemí i en Cristina, ja que en les lliestes Paula va vore que elles si anaven amb mi a la mateixa aula i me les va presentar.
Estava super incómoda, em sentia sola, desprotegida, vulnerable en un mòn per a mi tan desconegut! Fins al segon mes caminava perduda per l'institut, els pasadissos, les classes... tot em pareixia igual!
En el pati anava en Paula i Anna, però elles al tindre nuvi no estaven massa pendients de mi i a més jo em sentia com una càrrega per a elles. Em sentia tan apartada de tothom... A més els meus companys d' aula , a excepció de dos o tres no tenies massa interés en parlar-me. He de dir que encara que avui en dia em duc bé en ella, Aloma me va agarrar manía i em feia sempre alguna putada la qual cosa després de la Magdalena va deixar de fer perquè vam escomeçar a parlar i la concepte que tenia de mi va canviar.
La Magdalena d'aquest any va ser una passada per a mi. M'ho vaig passar genial!
Recorde el dia de pujar a l'ermita, sense haver dormit gens eixa nit, els meus amics i jo vam tindre el valor d'anar-hi. Pel camí vam conèixer a molta gent, millor dit, a molts "borratxos" que anaven d'un costat a un altre i es paraven a parlar amb tot el mòn. Damunt a la baixada va ploure i ens vam xopar.
El quart dia,crec recordar va ser quan vaig conèixer tres de les meues actuals amigues : Lucia, Nerea i Gemma. Nerea estava amb Miquel, amic del nuvi d'una amiga i per això vaig entrar en contacte amb elles. Tinc tants records d'eixa setmana amb elles que mai acabaria! Però sense subte em quede amb l' últim dissabte, que era el meu cumple i vam anar al concert de La Oreja de Van Gogh. He de dir que anavem una mica begudes,però acò no va suposar cap problema per a Nerea. Amb el so d'una de les cançons de la banda nomenada, va improvisar una lletra on em deia tot el que havia suposat conèixer-me i on em desitjava un feliç aniversari. No imagineu com em va sorprendre aquesta nena,mai ho oblidaré!
Després d'aquestes festes tot va millorar, ja estava pràcticament integrada i havia fet amistat en persones com Dani, Helenita, Pablo, Óscar...
En la primera evaluació em va caure només valencià però ni en la segona ni en la tercera em va caure cap. També vaig recobrar l'amistat en algunes amigues meues de la infancia com Carla o Clara.
Destacaré l'excursió que vam fer amb llatí a Sagunt. Vam anar a l'amfiteatre per veure una obreta i va estar molt xula. Em vaig riure molt, sobretot quan va eixir una xica molt ampla i molt gran i va escomençar a ballar, donava pena ho jure! xD
Arribat juny ens donaren les notes. I degut als meus bons resultats els meus pares em van enviar tres setmanes a Anglaterra. Va ser la millor experiència que he tingut mai!
El primer dia em sentia impotent perquè parlaven molt ràpid i no m'enterava de res. La meua típica frase era : More slowly please, que significa més espali per favor.
Passats els dies la meua impotència s'anava convertint en fluidesa per a parlar i relacionar-me amb la gent. Jo vaig anar amb un petit grup de Castelló encara que en aquests només estava en l'escola, per a dinar i en les activitats i excursions que realitzavem. Després cadascún s'anava a la seua casa amb la seua familia. No imagineu la sort que vaig tindre en Eastbourn ( així s'anomenava el poble en el que vaig estar). Vivia en una casa enorme, plena d'altres extranjers com jo. Hi erem uns quinze en total i encara sobrava lloc. El pare era policia i la mare empresaria o algo paregut, sincerament no me vaig enterar molt. Tenien dos fills, encara que només m'enrecorde de com es deia la nena, Frya.
Allí, compartia habitació amb una francesa, Juliette. Els meus moments amb ella per a mi han sigut pràcticament el millor d'aquest viatge. Li vaig agafar tant de carinyo! També a Easer, un de Dubai , a Jeverton, Enrrique i Gilhiermo, uns brasilers; i sobretot a tres italianes Francesca, Anna y Meri.
L'únic que vaig odiar d'allí van ser les gavines. Quin per cul em donaven! Fora nit o dia, elles erre que erre,era insuportable ! Després el temps altre que va donar per sac, no em puc queixar perque en tres setmanes que vaig estar només cinc o dis dies va fer mal temps encara que el fred pràcticament estava sempre present.
Durant la meua estància allí nonomés he après a parlar millor anglés,sino que he conegut altres cultures, he après a ser més independent i he arribat a trobar-me a mi mateixa.
De totes les ciutats que he visitat, em quede amb Londres. Mai he vist junta tanta hermosura, el backingham palace, el big bang... va ser una passada!
Aquest estiu espere tornar de nou, perquè com he dit abans ha sigut la millor experiència que he tingut mai.
De tornada a Espanya, torní també la rutina.
Pels matins platja i piscina, per les vesprades o bé anavem a casa d'alguna de nosatres a veure una pel·licula, una sèrie... ja que feia massa calor. Més tard baixavem a la platja de nou i depenent de les ganes jugàvem a voley o feiem partis de tenis, de futbòl o de padel. Ja per les nits, variavem més. A més al nostre grup es van incorporar do xics més: Alexis i Moises,amb els quals hem passat grans estones.
Els dissabtes anàvem als xiringuitos que són a la vora de la mar a excepció de dos que vaig estar en Saragossa. En especial recorde un on ens trobabem en el Buda i va escomençar a ploure però super exagerat. La gent corrents d'un costat a un altre,uns es van caure degut a que el terra relliscava... va ser un caos! i a una amiga meua, Laura, damunt se li va mullar la càmera de fotos i es va trencar,com es obvi. Vam estar corrents des d'els xiringuitos fins a l'apartament, total ja estàvem mullades però van ser quinze llargs minutets... Ma mare en vore'm arribar amb Nerea, que es quedava adormir a ma casa es va escandalitzar d'una menra...va ser graciós. xD
La veritat es que m'ho he passat bastant bé encara que el 5 de setembre va morir el meu avi de Saragossa la qual cosa em va dur a estar bastant de temps deprimida. El volie tant...
Com a noticia internacional destaque "la crisis" ja que aquest any va haver un augment elevadíssim de persones en atur. La construcció es va desplomar i persones com mon pare, encara tenint un bon lloc de treball van ser acomiadades i van haver d' abandonar aquest sector. Aquesta crisis va suposar un gran canvi en l'economia de moltissims païssos. Avui en dia encara estem dins d'ella però s'estan intentant establir noves mesures per a eixir d'ella el més prompte possible i tornar tot a la normalitat front a aquest caos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
