Capitols VII i VIII

-La gran batalla.
-La celebració de la victòria.


Encara que els moros prengueren com a model dels cristians vigil·lar dia i nit,això no els va dur a la victòria.
Tirant sempre seguint un ordre com a tàctica,va aconseguir que el seu imperi guanyara. Personalment,es d'admirar les seues estratègies i el seu coratge,es de debò que es un dels millors cavallers del món.
No va ser una lluita fàcil a més a més va dixar una multitud de morts entre ells el Rei d'Egipte i el Rei de Capadòcia. La infanta Carmesina,les doncelles... es van traslladar al catell del senyor Malveí des d'on havien estat contemplant la batalla.
Una vegada Tirant es recuperà de les seues ferides i va estar davant l'Emperador,aquest li volie donar el càrrec de Gran Conestable al qual es va negar i li ho va oferir a Diafébus. Només llegir això me he quedat sense paraules. No entenc perque renuncià al càrrec, i menys després de tots els esforços que ha fet;jo sincerament ho haguès acceptat.
Per la nit, els quatre enamorats es reunixen quan tots están dormint,encara que Plaerdemavida en veure Carmesina fent coses extranyes com perfurar-se sent ixes hores sospita algo. Al dia següent Estefania no es troba massa bé i Plaederdemavida li pregunta que qué li ocorre;
encara que en aquest capítol no ix,em sembla que ella ho sap perque la nit aterior degut a la curiositat potser les haja espiat.