Excursió a València

La setmana passada, els alumnes de primer de batxillerat vam anar a València per a vore l'universitat respectiva dependent de la carrera que desitgem cadscun. Jo vull estudiar dos: psicologia i ciencies polítiques; i volia informar-me obviament d'ambdues, però no era possible, havia de triar i finalment em vaig decantar per dret.
Noemí vol ser adbocada, aixina que mà a mà ens endinsarem en la facultat que ens van dir. Van dur-nos a una sala grandíssima on en total seriem unes dos centes persones. Allí vam esperar el decà que finalment ens va explicar resumidament a que ens enfrontavem, es a dir, en que consistix la carrera. Va anomenar també les instal·lacions, les assignatures.. pero vaja, que molt breument; de seguida va donar pas a una senyora( he dedir que no em va quedar clar si era la decana, subdecana o una espècie de governanta per davall del decà. Em vaig fer un lio!). Aquesta dona ens va explicar més clarament tot allò que fa referència a la carrera de dret. Va comentar-nos els horaris, el ritme de les classes, on jo em vaig quedar al·lucinada perque va dir que actualment per a fer les classes més amenes es complementen la teoria i la pràctica, però... pràctica de què? no vaig trobar cap matèria d'estudiar que es poguès dur a la pràctica, però en fi.
També va parlar-nos dels dobles graus dels quals disposen, entre un d'ells està el de dret i ciencies polítiques, aquest era el que m'interessava. Com ja sabem, ara els anys per a treure la licenciatura son a excepció del de medicina i crec que cap més de quatre anys, després ja estàn els masters i doctorats, però això es un altre tema. El cas, es que aquests dobles graus son de cinc anys, perque encara que siguen dos carreres, moltes assignatures es complementen. Vaig reflexionar sobre això i si estudie en València, fare aquest doble grau, sinò aniré a Madrid, allí estan dret, ciencies polítiques i lade i són també cinc anys,però les tres. Em pense que esta super bé! I si tot m'ix bé, quan acabe amb el grau faré l'altra carrera. M'encantaria ser psicòloga. Tot allò que envolta aquest tema em fascina per això pense, que per molt que haje estudiat fins aleshores les ganes de treure'm aquest titol no s'aniran.
Tornant a l'excursió; una vegada acabada la xerrada, vam anar a un esmorzar gratuit que ens van oferir i on ens donaren un entrepà amb llonganisses i pataques fregides i un refresc. Després, sobre les once del matí ens van dividir en dos grups i una xica molt simpàtica ens va ensenyar primerament el holl per dir-ho d'alguna manera, allí i havia un llòc on alguns professors penjen les notes. Ens va dir que altres les penjen en la página d'internet de l'universitat i altres en la porta del despatx. Més tard ens vam dirigir cap a la sala d'orninadors,mare si hi havien! I a continuació vam anar a una saleta, on ens vam possar un judici de veritat. Es veia clarament com anava, tot seguia un ordre i anava per parts. Sincerament no m'ho esperava així, però esta clar, que en la tele les coses son més subrealistes i moltes vegades tenim un concepte d'algo que esta equivocat, com va ser el meu cas. Em va fer gràcia que cada vegada que deien els noms dels acusats, llevaven el volum, ni que els anarem a buscat en internet! El judici anava per un assumpte de drogues on suposadament estaven implicats dos homes i on finalment van ser condemnatsa deu anys de presó més una multa de molt diners.
Ara, ens dirigiem cap a les instl·lacions esportives, eren una pssada! i havia fins a una pista de volley amb sorra i hi havien sales on es practicava hip-hop, yudo.. mil coses. Dos homes ens van dir que ens farien una demostració però al final es van avergonyir o algo i no ho feren, jajaj, haguès estat xulo! Després vam veure l'enorme biblioteca,i un home que ens va explicar més o menys les seccions i com s'organitzaven els llibres ens va dir també que hi havien més d'un milió de llibres en total, em pense que m'ho vaig entendre bé, a més miraves cap a dalt i veies estanteries plenes i més plenes, era una passada! En acabada aquesta visita, ja ens van donar via lliure i Noemí i jo ens vam dirigir on hi havia un grandíssim lloc de concentració de persones. Al pareixer hi ha un grup diguem oficial de l'universitat, i va escomençar a cantar. Em va encantar! Van fer un sorteig de dos portàtils però desafortunadament cap de les dos vam ser les guanyadores.
Una vegada reunides en tots els companys que també hi eren als Tarongers, ens vam adonar que haviem tingut més sort que ningú! A cap dels altres, fós la carrera que fós la que haguès anat a veure, ningú els va donar un tiquet per esmorzar ni per a participar en un sorteig, inclús molts al parèixer s van aborrir, i es van escapar de la visita per anar-se'n pel seu propi compte pels voltants de l'uni.
Quan tota la gent va acabar del seu passeig i xerrada pel campus respectiu,ens vam tornar cap a Castelló. En el bus tots comentavem com ens havia anat, inclús alguns havien vist morts! La veritat, m'ho vaig passar bé, va ser com dir-ho...un día diferent!