Cròniques de 4t d'ESO

Durant l'estiu vaig creure que em vindria bé canviar d'institut. Necessitava un canvi en la meua vida, de gent,de professors,d'ambient... Vaig intentar entrar en Carmelites però acabí en el Caminàs.

No vaig poder dormir pensant en el primer dia de classe. Estava nerviosissima; pensava en totes les persones noves timides com jo que havien entrat en el Politècnic i com ho van haver de passar fins adaptar-se i fer-se en la gent. Sempre amb por de parlar per si allò que deies no era adeqüat, i només esperaves a que algú se t'apropara per iniciar una amistat en tú. Jo per sort, encara coneixia a Paula i a Cristian, però no em va tocar en classe de cap dels dos.
Recorde que vaig entrar a classe en Noemí i en Cristina, ja que en les lliestes Paula va vore que elles si anaven amb mi a la mateixa aula i me les va presentar.
Estava super incómoda, em sentia sola, desprotegida, vulnerable en un mòn per a mi tan desconegut! Fins al segon mes caminava perduda per l'institut, els pasadissos, les classes... tot em pareixia igual!
En el pati anava en Paula i Anna, però elles al tindre nuvi no estaven massa pendients de mi i a més jo em sentia com una càrrega per a elles. Em sentia tan apartada de tothom... A més els meus companys d' aula , a excepció de dos o tres no tenies massa interés en parlar-me. He de dir que encara que avui en dia em duc bé en ella, Aloma me va agarrar manía i em feia sempre alguna putada la qual cosa després de la Magdalena va deixar de fer perquè vam escomeçar a parlar i la concepte que tenia de mi va canviar.
La Magdalena d'aquest any va ser una passada per a mi. M'ho vaig passar genial!
Recorde el dia de pujar a l'ermita, sense haver dormit gens eixa nit, els meus amics i jo vam tindre el valor d'anar-hi. Pel camí vam conèixer a molta gent, millor dit, a molts "borratxos" que anaven d'un costat a un altre i es paraven a parlar amb tot el mòn. Damunt a la baixada va ploure i ens vam xopar.
El quart dia,crec recordar va ser quan vaig conèixer tres de les meues actuals amigues : Lucia, Nerea i Gemma. Nerea estava amb Miquel, amic del nuvi d'una amiga i per això vaig entrar en contacte amb elles. Tinc tants records d'eixa setmana amb elles que mai acabaria! Però sense subte em quede amb l' últim dissabte, que era el meu cumple i vam anar al concert de La Oreja de Van Gogh. He de dir que anavem una mica begudes,però acò no va suposar cap problema per a Nerea. Amb el so d'una de les cançons de la banda nomenada, va improvisar una lletra on em deia tot el que havia suposat conèixer-me i on em desitjava un feliç aniversari. No imagineu com em va sorprendre aquesta nena,mai ho oblidaré!
Després d'aquestes festes tot va millorar, ja estava pràcticament integrada i havia fet amistat en persones com Dani, Helenita, Pablo, Óscar...
En la primera evaluació em va caure només valencià però ni en la segona ni en la tercera em va caure cap. També vaig recobrar l'amistat en algunes amigues meues de la infancia com Carla o Clara.
Destacaré l'excursió que vam fer amb llatí a Sagunt. Vam anar a l'amfiteatre per veure una obreta i va estar molt xula. Em vaig riure molt, sobretot quan va eixir una xica molt ampla i molt gran i va escomençar a ballar, donava pena ho jure! xD
Arribat juny ens donaren les notes. I degut als meus bons resultats els meus pares em van enviar tres setmanes a Anglaterra. Va ser la millor experiència que he tingut mai!
El primer dia em sentia impotent perquè parlaven molt ràpid i no m'enterava de res. La meua típica frase era : More slowly please, que significa més espali per favor.
Passats els dies la meua impotència s'anava convertint en fluidesa per a parlar i relacionar-me amb la gent. Jo vaig anar amb un petit grup de Castelló encara que en aquests només estava en l'escola, per a dinar i en les activitats i excursions que realitzavem. Després cadascún s'anava a la seua casa amb la seua familia. No imagineu la sort que vaig tindre en Eastbourn ( així s'anomenava el poble en el que vaig estar). Vivia en una casa enorme, plena d'altres extranjers com jo. Hi erem uns quinze en total i encara sobrava lloc. El pare era policia i la mare empresaria o algo paregut, sincerament no me vaig enterar molt. Tenien dos fills, encara que només m'enrecorde de com es deia la nena, Frya.
Allí, compartia habitació amb una francesa, Juliette. Els meus moments amb ella per a mi han sigut pràcticament el millor d'aquest viatge. Li vaig agafar tant de carinyo! També a Easer, un de Dubai , a Jeverton, Enrrique i Gilhiermo, uns brasilers; i sobretot a tres italianes Francesca, Anna y Meri.
L'únic que vaig odiar d'allí van ser les gavines. Quin per cul em donaven! Fora nit o dia, elles erre que erre,era insuportable ! Després el temps altre que va donar per sac, no em puc queixar perque en tres setmanes que vaig estar només cinc o dis dies va fer mal temps encara que el fred pràcticament estava sempre present.
Durant la meua estància allí nonomés he après a parlar millor anglés,sino que he conegut altres cultures, he après a ser més independent i he arribat a trobar-me a mi mateixa.
De totes les ciutats que he visitat, em quede amb Londres. Mai he vist junta tanta hermosura, el backingham palace, el big bang... va ser una passada!
Aquest estiu espere tornar de nou, perquè com he dit abans ha sigut la millor experiència que he tingut mai.

De tornada a Espanya, torní també la rutina.
Pels matins platja i piscina, per les vesprades o bé anavem a casa d'alguna de nosatres a veure una pel·licula, una sèrie... ja que feia massa calor. Més tard baixavem a la platja de nou i depenent de les ganes jugàvem a voley o feiem partis de tenis, de futbòl o de padel. Ja per les nits, variavem més. A més al nostre grup es van incorporar do xics més: Alexis i Moises,amb els quals hem passat grans estones.

Els dissabtes anàvem als xiringuitos que són a la vora de la mar a excepció de dos que vaig estar en Saragossa. En especial recorde un on ens trobabem en el Buda i va escomençar a ploure però super exagerat. La gent corrents d'un costat a un altre,uns es van caure degut a que el terra relliscava... va ser un caos! i a una amiga meua, Laura, damunt se li va mullar la càmera de fotos i es va trencar,com es obvi. Vam estar corrents des d'els xiringuitos fins a l'apartament, total ja estàvem mullades però van ser quinze llargs minutets... Ma mare en vore'm arribar amb Nerea, que es quedava adormir a ma casa es va escandalitzar d'una menra...va ser graciós. xD

La veritat es que m'ho he passat bastant bé encara que el 5 de setembre va morir el meu avi de Saragossa la qual cosa em va dur a estar bastant de temps deprimida. El volie tant...








Com a noticia internacional destaque "la crisis" ja que aquest any va haver un augment elevadíssim de persones en atur. La construcció es va desplomar i persones com mon pare, encara tenint un bon lloc de treball van ser acomiadades i van haver d' abandonar aquest sector. Aquesta crisis va suposar un gran canvi en l'economia de moltissims païssos. Avui en dia encara estem dins d'ella però s'estan intentant establir noves mesures per a eixir d'ella el més prompte possible i tornar tot a la normalitat front a aquest caos.