Afortunadament seguia en la classe amb els de sempre, llevat alguns repetidors com Noelia.
Tot m'anava bé, amb els pares, amb els amics però de sobte em vaig veure involucrada en una sèrie de mogudes que van suposar un canvi molt radical en la meua vida. La meua millor amiga em va fer de costat, i va aconseguir que les demés, les que des dels cuatre anys inclús abans havien sigut les meues amigues també ho feren. La causa van ser els cels que Maria sentia; m'acusava d'haver-la deixat de costat per dos xiques amb les quals començava una amistat. Ja han passat tres anys d'això pero ho recordo com si fos ahir. Vaig intentar mostrar-li de totes les maneres que mai hi hauria algú que pogués substituïr-la per a mi,però va ser inutil, hem va fer triar entre les altres o ella i per molt que em va doldre vaig haver-la de fer-la a un costat. Estava sent tan egoista,tan inmadura! Pensava que algún dia s'adonaria i em vindria a demanar perdó pero m'equivocava. El pitjor era que va arrastrar a les demés i una vegada totes en la meua contra suposadament per mala amiga a causa d'haver-les traït em van fotre amb diverses putades. Per sort Noelia i demès, diguem les meues noves amigues no em van fer de costat,tot el contrari.
Passat un temps, i més o menys acostumada a ja no tindre que dependre de Maria i demés va arribar l'excursió al Casal Jove. Els de l'optativa de teatre ens vam anar al Grau per fer una classe de tallers que s'havien organitzat. En la meua vida m'he riscut tant, ho jure. M'ho vaig passar de bé... Vam fer dança del ventre, que per cert,va ser una passada; també exercicis de confiança entre uns i altres, però el que sens subte em va marcar d'aquell dia va ser un home cec que era fotògraf. Recorde que era de Colombia i que havia guanyat dos o tres premis.
Quan va aparèixer amb el seu gaiato i la càmera de fotos, en vore'l vaig pensar que era coixo però mai en la vida que no podia veure, sobretot perquè no duie les típiques ulleres. Mai se m'oblidaran les seues expressions ni la seua manera d' observar, però molt menys quan mirava a algú. Pareixia que la seua mirada penetre's dins la teua i poguès saber tot allò que pensaves en eixe moment. Va ser al·lucinant!
Mesos més tard, també amb els companys de teatre vam anar a representar la obra que tant de temps portavem assajant : "Te pillé,Caperucita!" . Jo tenia dos papers, el de narradora diguem i el de Cenicienta. Estava tant nerviosa que quasi me fique a plorar, a més era jo la primera que ixia. Recorde que em vaig animar dient-me : Marta,tu pots vinga! però els nervis em van traïr i em vaig bloquejar. Exactament no sé si vaig improvisar tota l'estona però una part del paper se'm va oblidar per complet. Me pense que la temperatura del meu cos va augmentar considerablement perque notava que m'estava ficant roja. Conforme abançava l'obra me sentia més tranquil·la, però vamos, que poca cosa perque a primera fila hi havia un xiquet amb ulleretes gravant tota l'estona i allò m'intimidava. Ja en l'últim tros de l'obra i jo present, em vaig tormar a bloquejar i sense saber per què vaig escomençar a riure tant que plorava i tot. Em sentia avergonyida però alhora tan agust! Veia com la gent es reia amb mi (espere que no de mi) i a Noelia que en eixe moment estava, també. Sabia que allò no ho oblidaria i que seria una anècdota que podria contar algun dia, com avui.
L'estiu també va ser dur,com l'anterior, però encara només veient-nos durant eixa época de l'any, sentia el suport de totes les meues amigues, i això em reconfortava i em motivava per intentar superar tots els problemes que se'm presentaven i gaudir de tot el temps del que disposava amb elles. Ara més que mai agarraria el nou curs amb força.
Com a notícia important puc destacar l'aprovació de la llei anti tabac per al 07. Ho recordo perque durant un dinar familiar, va haver un gran debat sobre aquest tema. Va ser divertit! xD
No hay comentarios:
Publicar un comentario